25 de juny de 2025
Reunit el jurat, format per Rafael SM Paniagua y Paula Pérez-Roda, han resultat escollits a la Convocatòria Bergamasca 17 vídeos d'un total de 118 treballs rebuts. Les obres seleccionades seran catalogades, difoses i distribuïdes a per Hamaca de manera no exclusiva, podent formar part de programes de projecció, recerca o formació.
D’entre les obres rebudes, el jurat ha detectat un interès epocal pel retrat de mons humans i socials en declivi o extinció, amb una abundància d’obres de no-ficció i un desig de conservar la memòria vernacla de les transformacions territorials, afectives i socioeconòmiques a mesura que el segle XX es dilueix dins el XXI.
El criteri de selecció ha atès a la potència de les obres com a artefactes audiovisuals estètic-polítics i com a documents culturals amb un gest de preservació i força ahistòrica, així com a la seva capacitat de ressonar amb els imaginaris, gestos i desbordaments que convoca la figura de José Bergamín. Els vídeos seleccionats responen a una rellevància pedagògica, una incisió temàtica amb detall i textura, una incorporació formal del vernacle, o una força documental singular. En relació amb la figura convocada, destaquen principalment els enllaços bergaminescos relacionats amb els mons de la infància i els angles menors, populars, artesans, divergents; les materialitats verbals i els jocs vernacles de la parla; així com els diversos processos de destrucció i despossessió de les cultures i les comunitats.
Des del jurat s’ha volgut activar una obertura del terme bergamasc que esquivés l’encasellament del vernacle com una empremta filològica i oral del que s’ha perdut. S’ha buscat incorporar una diversitat de gèneres de vídeo —alguns més assagístics o testimonialistes; d’altres més ficcionals i/o experimentals— que evidenciïn, de manera directa o indirecta, les diferents maneres en què es poden teixir les trenes relacionals entre poble, llengua/je i memòria. La finalitat de la selecció, i la direcció compartida pel conjunt de vídeos, és, en conseqüència, la d’obrir la potència de «l’analfabetisme» a la contemporaneïtat, qüestionant la lògica lineal de la Història i els contorns higiènics del discurs social entorn de la llengua, l’art i la cultura —així com les apropiacions neoliberals del vernacle—. Llegits en conjunt, aquests treballs no fixen què sigui un món bergamasc, però ajuden a esbossar-ne, des de l’audiovisual, els climes, les vores o els possibles.
