TALLER DE FRANCISCO RUIZ DE INFANTE

Al voltant de l'activació de dispositius audiovisuals (més o menys performatius, més o menys literaris, més o menys musicals, més o menys espectaculars).

DIES: 20, 22 i 23 de setembre
HORARIO: dimars 20 i dijous 22 de 16.30 a 20.30h | divendres 23 de septiembre de 11.00 a 14.00h i de 16.00 a 22.00h (inclou presentació pública)
ORGANIZACIÓ: HAMACA i HANGAR
LLOC: HANGAR
PREU: 85 €
PLACES: 15

INSCRIPCIONS: aquí

 

Dimecres 21 setembre 19h, projecció performativa de Ruiz de Infante amb la participació de Gloria Picazo al Centre d'Art Santa Mónica (19.00h) dins del programa HAMACA_projecta.

Des de sempre he sentit dir que en les arts, qualificatius com a simple, eficaç, puro, estilitzat, límpido, sobri, rigorós són entesos com a signes de bona conducta i de maduresa. També algunes expressions del tipus «menys és més» o «una idea cada vegada» semblen ser motor de maneres de comentar el que pogués ser «molt interessant» en les arts.

El que em passa és que quan penso que les arts participen en la construcció de visions del món contemporani (micro o macro social) i que tal vegada aquestes «visions» siguin més tard la seva «imatge», aquests qualificatius i aquestes expressions llegendàries em posen molt nerviós. No entenc com «l'humà», aquesta cosa perfectament multi-rítmica i profundament melòdica, pot ser reflectit per formes artístiques que responen a aquestes paraules que, almenys a mi, des de fa temps i particularment en aquest 2016 en ebullició, m'inquieten.

Nota: Tal vegada no sabeu, en tot cas jo acabo de saber-ho, que la paraula tardor, està vinculada a l'arrel llatina «Augeo» (augmentar) i a l'arrel etrusca «Autu» (canviar). Això, encara que pot semblar aquí una mica anecdòtic, serà un motor del que passarà en el taller. Un taller en el qual, per casualitat del calendari, entrarem en l'estació tardorenca. Pel que fa a la interessant paraula «Sonata»... Ja parlarem

OBJETIUS:
Intentarem construir en un temps record una «memòria col·lectiva» per poder experimentar junts diàlegs de sords, errors necessaris, lapsus i brutes intuïcions. Allí es fregaran vocabularis artístics i mètodes de treball en terrenys diversificats: performance, vídeo, música, literatura, instal·lació i so. Intentarem qüestionar de manera eminentment pràctica alguns estats efímers (present/passat/futur), alguns espais inestables, algunes paradoxes (mamífers aquàtics / dolentes herbes / països radicalitzats / peixos voladors), algunes dualidades perillosament similars (real / imaginari), i alguns acceleradors complexos de l'inconscient, entre els quals, la percepció dislocada de l'espai i, evidentment, el cos.

En Rítmic i melòdic-Sonata per a algunes tardors intentarem furgar en la manera com funciona la memòria quan alimenta el present: mitjançant sacsejades plenes d'errors d'informació, o a partir de torrents d'imatges i sons que recomienzan sense fi.

En aquesta experiència participativa del que denomino Pedagogies de l'abisme s'activessin reflexions, diàlegs i accions a partir de la utilització d'alguns «referents-motor» (literaris, musicals i audiovisuals), i alguns «dispositius-parany» que amplifiquen i traeixen (càmeres, micròfons, cèl·lules de captació, mirades, miralls, llums, ombres...). Veure millor? Escoltar més? Segurament veure i escoltar d'una altra manera i amb una consciència diferent.

DIRIGIDO A:
Artistes, estudiants de belles arts, escriptors, escenògrafs, actors, performers, ballarins, dramaturgs. En definitiva, a qui estigui interessat a experimentar i formular noves narratives espai-temporals a través de l'espai, el temps i el cos (la seva imatge, la seva ombra, el seu so, el seu reflex). Un cos, un temps i un espai que seran amplificats o negats, accelerats o frenats gràcies a algunes tecnologies audiovisuals.

PROGRAMA:
Les sessions s'articularan entorn de quatre temps:
1-Compartir (coneixements, experiències, desitjos)
2-Projectar (dispositius, contextos, regles de joc)
3-Verificar (la distància entre el que s'imagina i el que és)
4-Compartir (aprenentatges, experiències, desitjos)

Al llarg de l'ultimo dia del taller es realitzés una sessió experimental d'ordre festiu en la qual es compartiran públicament algunes de les formes i energies activades al llarg de la setmana (el títol, horari i modalitats de la presentació publica serà comunicat al setembre).

FRANCISCO RUIZ DE INFANTE
Vitòria-Gasteiz, 1966. Viu i treballa entre Estrasburg i Auberive (França). Artista anés de format, pertany a una generació la sensibilitat de la qual està marcada per la trobada i la confrontació de màquines àudio-visuals per al control i el divertimento, amb altres materials aparentment més simples i quotidians. Ruiz d'Infant fa jocs malabares sense complexos entre la «alta tecnologia» i el «bricolatge d'urgència». En l'univers de FRI (fràgils construccions - dispositius - recorreguts d'instal·lacions - imatges fixes - films - sons - dibuixos - textos - performances - espectacles) abunden els espais dislocats o en estat de construcció. Sovint inquietants, les seves obres submergeixen a l'espectador en una intensa experiència física i mental.
 

En el terreny plàstic ha exposat projectes importants en institucions com el Museu d'art Modern de Paris, El MNCARS de Madrid, el Guggenheim de Bilbao, la Maison de l'Image de Ginebra, la Blaffler Gallery d'Houston, el ZKM de Karlshure, la Kunst-Trobi de Bonn, el museu Carrillo Gil de Mèxic, La Panera de Lleida, la sala Metrónom de Barcelona, et Institut Cervantes de Casablanca. Recentment ha iniciat un cicle d'exposicions i intervencions artístiques: Ecosistemes BlueSky que es concreten des del 2009 amb projectes individuals o col·lectius a Argentina (Espai Fundació Telefònica i CCEBA de Buenos Aires), França (Nuit vidéo de Nancy, Atheneum de Dijon), Espanya (Artium de Vitòria-Gasteiz), el Marroc (FIV de Casablanca) i Polònia (WRO'09 en Wroclaw).

En el camp del vídeo monocanal, dins de la seva extensa producció poden ser assenyalats el llargmetratge Los lobos (1995) i els curts Las cosas simples (prix découverte en el Festival du Nouveau Cinéma de Mont-real 1993) així com Colisiones sin título (2001) o La Piedra de NY (2005). Actualment realitza films evolutius dins de la sèrie BlueSky (HolyBilis, Aprender a golpear, B.S.o.D. -Training attitude-) i prepara en paral·lel els llargmetratges Ecosistemas y Plancton. Diversos dels seus vídeos són visibles en la col·lecció del Centri Pompidou (París) i el MNCARS (Madrid) entre altres nombroses col·leccions de museus i mediatecas internacionals.

En el terreny de les arts performativas, la col·laboració (en el sentit més ampli del terme) amb el coreògraf Loïc TOUZÉ (Un Bloc 1997 i S'il i a lieu 1999) i el compositor Christian SEBILLE (des del 2003) han estat experiències necessàries per inventar relacions més complexes amb l'espectador. Actualment col·labora amb la coreògrafa Olga MESA en vista de la corealización del projecte escènic, plàstic i audiovisual Carmen / Shakespeare (2012-18)

Enllaços d'interés:
www.ruizdeinfante.org
http://cvc.cervantes.es/artes/p_corrientes/expo2.htm
http://www.elbabenitez.com/artistas/francisco-ruiz-de-infante/