RÍTMIC I MELÓDIC. SONATA D'ABRIL

Calendari : 19, 21, 22 abril 2017.
Dimecres i divendres de 16:30 a 20:30h. Dissabte de 11:00 a 14:00h i de 16:00 a 20:30h
Lloc: HANGAR Barcelona
Preu: 50 euros
Inscripcions: Aquí

++

Des de sempre he sentit dir que en les arts, qualificatius com simple, eficaç, pur, estilitzat, límpid, sobri, rigorós... son entesos com a signes de bona conducta i maduresa. També algunes expressions del tipus “menys és més” o “una idea cada vegada” semblen ser el motor dels maneres de comentar el que podria ser “molt interessant” en les arts.

El que em passa és que quan penso que les arts participen en la construcció de visions del món contemporani (micro o macro social) i que a potser aquestes “visions” siguin més tard la seva “imatge”, aquests qualificatius i aquestes expressions llegendàries em posen molt nerviós. No entenc com “allò humà”, aquesta cosa perfectament multi-rítmica i profundament melòdica pot ser reflexat per formes artístiques que responen a aquestes paraules que, al menys a mi, des de fa temps i particularment en aquest 2016 en ebullició, m’inquieten.

OBJETIUS :

Intentarem construir en un temps record una “memòria col.lectiva” per a poder experimentar junts diàlegs de sords, errors necessaris, lapsus i brutes intuïcions. Allí es fregaran vocabularis artístics i mètodes de treball en terrenys diversificats: performance, vídeo, música, literatura, instal.lació i so.

Allí intentarem qüestionar de manera eminentment pràctica alguns estats efímers (present/passat/futur), alguns espais inestables, algunes paradoxes (mamífers aquàtics/ males herbes/ països radicalitzats/peixos voladors), algunes dualitats perillosament similars (real/imaginari), i alguns acceleradors complexes de l’inconscient, entre els quals, la percepció dislocada de l’espai i evidentment, del cos.

En “Rítmic i melòdic –Sonata d’Abril-” intentarem furgar en la manera com funciona la memòria quan alimenta el present: mitjançant sotragades plenes de errors d’informació, o a partir de torrents d’imatges i sons que tornen a començar sense fi.

En aquesta experiència participativa d’allò que denomino “Pedagogies de l’abisme” s’activaran reflexions, diàlegs i accions a partir de la utilització d’alguns “referents-motor” (literaris, musicals i audiovisuals) i alguns “dispositius-trampa” que amplifiquen i traicionen (càmeres, micròfons, cèl·lules de captació, mirades, miralls, llums, ombres...)

Veure millor? Escoltar més? Segurament veure i escoltar d’una altra manera i amb una consciència diferent.

++

DIRIGIT A :

Artistes, estudiants de belles arts, escriptors, escenògrafs, actors, performers, ballarins, dramaturgs… En definitiva, aquest taller està dirigit a qui estigui interessat en experimentar i formular noves narratives espacio-temporals a través de l’espai, el temps i el cos (la seva imatge, la seva ombra, el seu so, el seu reflex). Un cos, un temps i un espai que seran amplificats o negats, accelerats o frenats gràcies a algunes tecnologies audiovisuals.

PROGRAMA :

Les sessions s’articularan al voltant de quatre temps:

1-Compartir (coneixements, experiències, desitjos)

2-Projectar (dispositius, contexts, regles de joc)

3-Verificar (la distància entre allò que s’imagina i allò què és)

4-Compartir (aprenentatges, experiències, desitjos)

Al llarg de l’últim dia del taller es realitzarà una sessió experimental de tipus festival en la què es compartirà públicament algunes de les formes i energies activades al llarg de la setmana (el títol, l’horari i les modalitats de la presentació pública es comunicarà a l’abril).

++

FRANCISCO RUIZ DE INFANTE

Vitoria-Gasteiz, 1966. Viu i treball entre Estrasburg i Auberive (Francia)
www.ruizdeinfante.org

http://cvc.cervantes.es/artes/p_corrientes/expo2.htm
http://www.elbabenitez.com/artistas/francisco-ruiz-de-infante/