Naixement d'HAMACA
A iniciativa de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya i la productora cultural YProductions l'any 2005 s'inicia el diàleg que dóna lloc al naixement d'Hamaca en 2007. La plataforma emergeix amb la finalitat de professionalitzar la producció en vídeo enfront de l'absència de circuits de distribució i la falta de regulació econòmica d'aquestes pràctiques. Aquesta voluntat s'emfatitza amb l'elecció del nom: HAMACA actua com una xarxa horitzontal que connecta les múltiples produccions en vídeo amb els espais de difusió i exhibició.

Creació del primer catàleg
En 2007-2008 es va crear el primer catàleg amb l'entrada de 200 obres que van ser escollides per un comitè de selecció d'experts del mitjà (Susana Blas, Eugeni Bonet, Juan Guardiola, Esther Regueira, Fito Rodríguez, Jorge Luís Marzo, Lola Dopico i Virginia Vilaplana).

Contribució a la normalització del mitjà
L'existència d'Hamaca garantirà en els anys posteriors la difusió de les produccions videogràfiques dins i fora de l'Estat, garantint la remuneració a les artistes i normalitzant les bones pràctiques en relació al mitjà.

Surfejant el temporal
Després de tres anys i en línia amb les retallades econòmiques provocades per la crisi immobiliària Hamaca veu reduït notablement el suport institucional. Davant aquesta situació, la distribuïdora afronta la necessitat de defensar el projecte, arribant a acords amb centres culturals que permeten mantenir i diversificar l'activitat de la fins a aquest moment exclusivament distribuïdora.

Naixement de nous projectes
A partir de 2014 es creen noves línies d'actuació per poder donar a conèixer la riquesa de l'arxiu en diferents contextos, HAMACA Educa i HAMACA Edita són una aposta per contribuir a la generació de historiografies relacionades amb el mitjà i l'ampliació de públics.

Reptes de futur
Apostem per l'actualització i revisió permanent de les diferents línies de la plataforma, així com per la consolidació de la presència de les pràctiques audiovisuals més experimentals i crítiques en els àmbits educatius, comunitaris i culturals. Creiem fermament que l'audiovisual contemporani és una pràctica artística transformadora, una eina per abordar qüestions de gènere, raça o classe.