Com s'ha plasmat un tema tan universal com l'amor (el tema per excel·lència), en el videoart espanyol? Podíem explicar una història d'amor (amb les seves dosis de fascinació visual per l'objecte estimat i certa ironia respecte al subjecte amorós que enuncia la seva passió) bussejant al catàleg d'Hamaca?

Prenent com a fil conductor (i també retent-li homenatge des del títol escollit) el cèlebre llibre de Roland Barthes Fragments d'un discurs amorós (1977), aquest programa planteja una sort d'història d'amor (clàssica si volen, encara que proposem dos finals) a través de peces que, en ocasions, narren micro-històries d'amor i desamor, però que, en la seva majoria, es detenen en imatges, motius i sentiments propis del discurs amorós: el desig passional, l'erotisme i el plaer sensual, el neguit o la nostàlgia. I malgrat que el relat amorós per excel·lència sigui el romàntic, moltes de les obres aquí seleccionades proposen una visió distanciada i irònica del mateix. Unes altres, pot ser que ni tan sols anessin concebudes pels seus autors com a obres sobre l'amor, però considerem que poden integrar-se en un discurs amorós. Citant molt lliurement al filòsof francès: “el subjecte amorós veu l'amor pertot arreu”.

Alguns dels motius i figures detectades per Barthes (trobada, carta, cos, núvols...) s'han convertit en els epígrafs que pauten el sentit (amorós) de cada obra. Així mateix, en lloc d'incloure la sinopsi, hem seleccionat fragments del llibre relacionats amb cada figura, proposant així ressons i ressonàncies entre tots dos textos.

Un programa que arrenca com una novel·la i inclou diversos poemes.

#NOVEL·LA / DRAMA: El subjecte amorós pot escriure per si mateix la seva novel·la d'amor. Només una forma molt arcaica podria recollir l'esdeveniment que declama sense poder explicar-ho.

Isaki Lacuesta, Esbozo (2004)

“Com a relat (romanç, passió) l'amor és una història que es compleix, en el sentit sagrat; és un programa que ha de ser recorregut. Pel meu, per contra, aquesta història ja ha tingut lloc; perquè el que és esdeveniment és l'arravatament del que he estat objecte”

Robert Walser “I aquí començava la novel·la, si en lloc d'escriptor fos escriptora, em posaria ara mateix a escriure dos volums" (extret del film)

#TROBADA: La figura remet al temps feliç que va seguir immediatament al primer rapte, abans que naixessin les dificultats de la relació amorosa.

Cecilia Barriga, Encuentro entre dos reinas (1991)

“La jornada amorosa sembla llavors seguir tres etapes (o tres actes) està en primer lloc, instantània, la captura (sóc raptat per una imatge), ve llavors una sèrie de trobades (cites, converses telefòniques, cartes, petits viatges) en el curs dels quals exploro amb embriaguesa la perfecció del ser estimat; és a dir l'adequació inesperada d'un objecte al meu desig: és la dolçor del començament, el temps propi de l'idil·li […] En la trobada em maravello d'haver trobat a algú que, mitjançant pinzellades successives i aconseguides una vegada després d'una altra, sense defalliment, acabi el quadre del meu fantasma”

#ABISMAR-SE: Atac de anonadament que s'apodera del subjecte amorós, per desesperació o plenitud.

María Cañas, Kiss the Murder (2008)

“L'abisme és un moment de hipnosi. Una suggestió actua, que m'empeny a esvair-me sense matar-me. D'aquí també la dolçor de l'abisme. […] Tinc llavors aquesta fantasia: una hemorràgia suau que no raja de cap punt del meu cos, una consunció gairebé immediata […] L'abisme no és més que un anihilament oportú. No em seria difícil llegir en ell un no un repòs sinó una emoció”

“M'agrada jugar amb tu. Girar i caure sobre tu fins que tot sigui vermell i el dimoni udoli. El blues del foc” (extret del film)

#CARTA: La figura enfoca la dialèctica particular de la carta d'amor, alhora buida (codificada) i expressiva (carregada de ganes de significar el desig).

Elías León Siminiani, Límites primera persona (2009)

“La relació posa en contacte dues imatges. Vostè està a tot arreu, la seva imatge és total […] Perpetus monòlegs a propòsit d'un ser estimat, que no són ni rectificats ni alimentats pel ser estimat, desemboquen en idees errònies sobre les relacions mútues, i ens tornen estranys un a l'un altre quan ens trobem de nou i trobem coses diferents a les quals, sense assegurar-nos d'això, havíem imaginat”

“És l'amor qui els indica com filmar i com deixar-se filmar […] Sense indicació de l'home, la dona és l'actriu perfecta. Però si ella ho busca, més ho busca ell, totes les imatges que porta del desert la tenen com a motiu" (extret del film)

#(FIGURA AMOROSA NO IDENTIFICADA)

Isabel Herguera, Spain loves you (1988)

#CONTACTES: La figura refereix a tot discurs interior suscitat per un contacte furtiu amb el cos (i més precisament la pell) del ser estimat.

David Domingo, Rayos y centellas (2004)

“Pressions de les mans […] Són les regió paradisíaca dels signes subtils i clandestins: com una festa, no dels sentits, sinó del sentit […] El sentit (la destinació) electritza la meva mà; vaig a estripar el cos opac de l'altre”

#COS: Tot pensament, tota emoció, tot interès suscitats en el subjecte amorós pel cos estimat.

Eugeni Bonet, A Spanish Delight (2007)

“Escrutar vol dir explorar: exploro el cos de l'altre com si volgués veure el que té dins, com si la causa mecànica del meu desig estigués en el cos advers […]Algunes parts del cos són particularment apropiades per a aquesta observació: les pestanyes, les ungles, el naixement dels cabells, els objectes molt parcials. És evident que estic llavors en vies de fetitxitzar a un mort”

Cançó espanyola “Mira que cremo per culpa d'uns ulls, que estic mirant. Mare, em moro, per culpa d'uns ulls negres, molt negres, que els tinc "metíos" dins de l'ànima i que són els ullassos del meu gitano.” (Extret de la sarsuela present en el film)

#INDUCCIÓ: El ser estimat és desitjat perquè un altre o uns altres han mostrat al subjecte que és desitjable: per especial que sigui, el desig amorós es descobreix per inducció.

Jana Leo, Retratos (1996)

“El cos que va a ser estimat és, per endavant, tancat, temptejat per l'objectiu, sotmès a una espècie d'efecte zoom, que ho aproxima, ho amplifica i indueix al subjecte a pegar-li el nas: no és l'objecte brillant que una mà hàbil fa relluir davant meu i que va a hipnotitzar-me, a capturar-me?”

#NÚVOLS: Sentit i ús del ensombriment de l'humor que s'apodera del subjecte amorós sota l'efecte de circumstàncies variades.

Cabello / Carceller, Un beso (1996)

“Totes les ombres tènues, de causa lleugera, incerta, que passen per sobre de la relació, canvien la llum, el relleu; hi ha de sobte un altre paisatge, una lleugera embriaguesa negra. El núvol llavors no és més que això: alguna cosa em falta”

#PER QUÈ?: Al mateix temps que es pregunta obsessivament per què no és estimat, el subjecte amorós viu en la creença que en realitat l'objecte estimat ho estima però no l'hi diu.

Alberto González Vázquez, Ensayo de la ceguera (2010)

“La veritat és que -paradoxa exorbitant-no cesso de creure que sóc estimat. Alucino el que deso. Cada ferida ve menys d'un dubte que d'una traïció: perquè no pot trair sinó qui estima, no pot estar gelós sinó qui creu ser estimat: l'altre, episòdicament, falta a la seva ser, que és el d'estimar-me; heus aquí l'origen de les meves desgràcies”

#LA CATÀSTROFE: Crisi violenta en el transcurs de la qual el subjecte, en experimentar la situació amorosa com un parany de la qual no podrà mai sortir, es dedica a una destrucció total de si mateix.

Daniel Cuberta, Pequeños ataques al corazón (2009)

“La catàstrofe amorosa està potser propera del que s'ha cridat en el camp psicòtic una situació extrema, que és 'una situació viscuda pel subjecte com alguna cosa que ha de destruir-ho irremeiablement'”

#SORTIDES: Cimbells de solucions, siguin quines siguin, que proporcionen al subjecte amorós, a despit del seu caràcter sovint catastròfic, un descans passatger: manipulació fantasmàtica de les sortides possibles de la crisi amorosa.

Laboratorium Cómo dibujar animales tristes o cuaderno de todas las cosas vivas y muertas que imaginé la noche que te fuiste para siempre

“Idea de suïcidi; idea de separació; idea de retir; idea de viatge; idea de *oblación, etc.; puc imaginar moltes solucions a la crisi amorosa i no cesso de fer-ho. No obstant això, per més alienat que estigui, no m'és difícil aprendre, a través d'aquestes idees recurrents, una figura única, buida, que és solament la de la sortida (...)”

#UNIÓ: Somni d'unió total amb el ser estimat

Cecilia Barriga i Claudia Lorenz, Im Fluss (2007)

“Tothom diu que aquest somni és impossible i no obstant això insisteix… 'Ja no sóc jo sense tu'. L'el duel representat està la prova del meu somni; puc creure-ho posat que és mortal (l'única cosa impossible és la immortalitat)”

“Who of the two will be alone one day? […] We shared many things in life. That has made us bond. While we still fee warmth for each other all that won't get lost” (extret del film).

Agraïments: Cloe Masotta, Eli Lloveras, Kikol Grau i Daniel Pitarch.