Des del seu inici, l’any 2007, HAMACA neix a partir d’un encàrrec de la comunitat d’artistes —a través de la ja extinta Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)— amb la voluntat de contribuir a la professionalització de les pràctiques audiovisuals contemporànies mitjançant una retribució justa i l’estimulació d’un flux econòmic per a lis autoris.
→ Llegeix la carta For Love and Honor que Hollis Frampton va escriure, ja el 1973, a Donald Richie, aleshores comissari de cinema del Museum of Modern Art de Nova York.
Darrere de cada vídeo que pots consultar a l'arxiu hi ha hores de dedicació, equips tècnics, desplaçaments, materials produïts, participen i es contracten equips humans de diferents especialitzacions… A vegades, aquestes produccions compten amb el suport de subvencions, beques o encàrrecs; d’altres, són una inversió pròpia de la qual s’espera recuperar costos a través de la seva difusió, distribució i/o activació. Per a lis autoris i profesionals que desenvolupen aquestes obres com a part del seu treball, tota dedicació de temps implica un cost. Per a les professionals de la cultura que ideen i coordinen els programes on es mostren aquestes obres, tot el temps invertit també suposa un cost.
HAMACA treballa per posar en valor totes les tasques, visibles i invisibles, que fan possible la producció i difusió de l’audiovisual experimental, i per defensar una remuneració justa i coherent amb la dedicació que requereixen.
→ Una de les seves eines fonamentals per fer-ho és el TARIFARI.
En el context català, l’actual Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) fa una tasca de sector excel·lent en aquest àmbit. Algunes de les accions que hem impulsat per promoure la consciència i la defensa de les bones pràctiques en el treball cultural han estat sota el seu paraigua o en col·laboració. Així mateix, en aliança amb altres organitzacions i administracions, HAMACA ha participat en projectes que reflexionen i proposen millores des de les institucions públiques per a dignificar les condicions laborals del jovent.
Tot i que parlar de diners continua sent un tabú, el context laboral de la cultura es manté precari, fet que sovint genera desconfiança, reactivitat o conflicte. Defensar la necessitat de fer explícites les condicions econòmiques dels encàrrecs —partint de la base que el treball s’ha de remunerar—, així com les tasques i el temps associat, continua sent un terreny delicat. Per això, HAMACA intenta desenvolupar la seva tasca comprenent el sector cultural com un ecosistema de persones amb emocions canviants i vides més enllà del treball. Reivindiquem la necessitat d’humanitzar els diversos rols que intervenen en els projectes, buscant comunicacions més amables, acceptant l’erràtic, abordant el conflicte i assumint-nos en una tensió d’aprenentatge constant.
