13 de desembre de 2023
Programa d'hivern #Dimartsdevídeo
gener - març 2024
Santa Mònica
«(Imble, 2.) Ante esa forma tan especial de detenerse a espaciar silabeando la palabra i-rre-ver-si-ble tal vez lo que sospechamos en su boca no sea sino el sabor de la íntima y tenebrosa complacencia con lo fatal, en la medida en que ésta les permite sentirse relevados del valor de plantar cara a la imponente hueste del destino y exonerados de empuñar la espada de la responsabilidad de lo posible.» (Rafael Sánchez Ferlosio en Vendrán más años malos y nos harán más ciegos,1993)
Continuem en la cerca de la bellesa i de l'esperança, a pesar que ara, precisament, és molt difícil. Diu Brigitte Vasallo que «nada sirvió», que en quin món continuarem defensant la no violència després d'haver estat testimonis d'aquest espectacle d'horror i no fem [/ no podem fer?] res. Que «tendremos que mentirnos para tener esperanza, para creer en el poder de la gente». La violència no, per a qui? Repeteix, com moltis altris li van repetir a ella: «Humanizar, humanizar. Para contrarrestar la deshumanización que precede a cualquier cosa, que vuelve posible lo imposible, humanizar, humanizar». Nosaltres repetim:
NO EN EL NOSTRE NOM
ALTO AL FOC
Els ritmes de les programacions culturals no sempre són els ritmes del món. Quan programem les sessions d'aquesta temporada encara no sabíem el que estava per venir. Ara mirem el món i costa mantenir alguna esperança per ell, creure el teatret de les democràcies i les seves organitzacions supraestatals, el dels drets humans, el de… Mentrestant, l'acord per la fi dels combustibles fòssils està a les mans de les empreses del big tech. Estan ocorrent alhora moltes coses que fan por. No obstant això, volem continuar creient, busquem inspiració i receptes per a una bolcada de l'ordre del món cap a configuracions més desitjables i necessàries.
No sabíem que començaria un genocidi però, en el seu moment, programem dues sessions que urgeixen, també ara. Ambdues apunten cap a forces vulnerables, poderosos petits brots d'acció que demostren que no tot és desorientació, paràlisi, aïllament. Filen algunes de les propostes de la temporada passada –perdre la por a l'error, comprendre la potència, la bellesa i la pertinència de transicionar, reunir coratge per a escometre respostes al complex que no són ni les úniques ni les més veritables, reconèixer la importància de reconstituir subjectivitats col·lectives amb voluntat de canvi, prendre responsabilitat, regeneració…– per a assenyalar tasques de l'esquerra sense les quals té difícil mantenir la vida: reconèixer i habitar una dimensió espiritual, teixir aliances intergeneracionals. Comencen per un acte molt senzill: escoltar-se.
9 de gener, 19:00h
«Però tinc esperança»
Projecció d'Aprender física de Diego del Pozo Barriuso, assaig audiovisual que planteja la importància de reinterpretar la història, de llegir el present i la seva possible transformació com un exercici de qüestionament de l'experimentat; i de la visió –com veiem? per a què veiem? qui té el privilegi de manejar diversos punts de vista i per què? per què hi ha gent que cega uns altres o per què hi ha gent que deliberadament es tapa els ulls?– a l'hora d'acordar els límits entre el variable i l'invariable en la imaginació. El vídeo vindrà acompanyat de la intervenció de Júlia Sánchez Cid (integrant de l'associació Som Provisionals), que a partir d'ell conversarà sobre els dols transgeneracionals –és a dir, el poder dels instints i la memòria (col·lectiva-corporal-emocional) davant les violències i els silencis imposats–; dels aprenentatges sobre el dolor i el plaer del col·lectiu lgtbiq+ davant el rebuig, la mort i les pèrdues; de la fal·làcia del progrés i l'individu, i la necessitat de saber-nos fràgils, mortals i interdependents, reivindicant la força creadora de la por i la tristesa, i el dret ancestral a viure unes espiritualitats que ens cuiden i celebren.
+ info
5 de març, 19:00h
Els dimonis que aguaiten
Projecció de Los demonios familiares de Marcelo Expósito, exercicis de muntatge que relacionen fragments de filmacions de cinema franquista amb altres heterogenis materials visuals i sonors, buscant aixetes per les quals descomprimir l'«inconscient col·lectiu». Presa el seu títol del llibre Los demonios familiares de Franco de Manuel Vázquez Montalbán, que relata com el general Franco ocasionalment va denominar els suposats fantasmes que aguaitaven el caràcter espanyol: anarquia, individualisme, crítica negativa, extremisme...; i altres vegades, els seus tradicionals diables històrics: el separatisme, la maçoneria, el comunisme. En la sessió intervindrà Darío Doña (cutepilled, @SturmUndDario) (ella), que presentarà una mirada panoràmica a moviments polítics que s'estan articulant, que estan tenint el llanci d'organitzar-se per a proposar modes en què modificar el present des de l'acció col·lectiva organitzada. Ja comencen a sonar els noms d'Horitzó socialista, GKS, EPS, així com les seves interaccions i enfrontaments amb altres organitzacions militants. Com un exercici de pont de generacions i propostes, sensible alhora que crític, no tant des de la defensa d'alguna concreta sobre les altres sinó des del reconeixement dels ímpetus per fer, prendre responsabilitat, superar la por d'equivocar-se, Darío plantejarà una introducció a aquestes forces actives. Si la filòsofa Gillian Rose adverteix, en paraules de San Silvano, «mantingues el teu esperit en l'infern, i no desesperis», nosaltres que vivim en un fals cel hem de fer-nos familiars amb aquests nous dimonis que amenacen l'ordre social impost.
+ info
A la imatge principal: frame de Los demonios familiares de Marcelo Expósito.
