El cos i el gènere són qüestions que ens acompanyen des que naixem, i que a la seva vegada s'han anat configurant social i materialment durant segles. Solem, per exemple, considerar certa correspondència entre el cos (com es veu, quin genitals té, quin és el seu sexe), el gènere (com es comporta aquest cos) i la sexualitat (les pràctiques sexuals que exerceix en relació a altres cossos). En aquesta correspondència el relat “oficial” contempla una equivalència entre, per exemple, cossos sexuats com a dona, gènere femení i sexualitat heterosexual, encara que això no necessàriament sigui així.

Els temes relacionats amb el cos i el gènere són importants perquè ressonen tant en la nostra experiència subjectiva com en la social. Per a l'alumnat pot significar llavors una presa de consciència concreta respecte a la seva pròpia experiència i subjectivitat, així com una útil eina per a l'anàlisi social.
La construcció del gènere i del cos que estableix la imatge resulta summament rellevant. És precisament a través d'imatges (al cinema, la televisió i els mass media en general) que es van construint les percepcions del que és un cos (correcte) i de com hauria d'expressar-se adequadament el gènere, usualment dividit entre masculí i femení. D'alguna forma podríem considerar la producció d'imatge com una eina de configuració corporal i sexe-genèrica a partir del lliurament de models preestablerts que ens porten a veure el nostre propi gènere i cos d'una forma determinada. D'aquesta forma es construeixen els ideals de bellesa, vigorositat i normalitat, només per enumerar alguns, i és així com a través de la producció audiovisual i l'art podem també accedir a posicions crítiques respecte als mandats de la norma social.

Proposta reflexiva
Les produccions i representacions audiovisuals són considerades “tecnologies del gènere”, això significa que a partir d'elles construïm la comprensió subjectiva de nosaltres mateixes donat que en veure cossos sexuats representats en una pantalla tendim a reproduir aquestes construccions i imaginaris a través de nosaltres mateixes, dels nostres cossos, les seves expressions de gènere i de la mirada que ens atorguem quotidianament.

Definició de cos
La concepció i forma d'entendre el cos humà ha variat molt al llarg de la història expressant-se de múltiples maneres. El cos humà s'ha caracteritzat a partir d'unes versions «ideals» pròpies de la cultura occidental, on el cos és preferiblement jove, vigorós, blanc o prim. Així mateix, normalment es divideixen els cossos entre dos sexes, que es tradueixen en caràcters genitals i es classifiquen com a masculí i femení. Però això no ha estat sempre així, per exemple, fins al segle XVIII es considerava que només existia un cos, el masculí, del qual havien dues versions, una correcta, cap a fora i una altra atrofiada, voltada cap a dintre.

El cos té un caràcter palpable i material que s'ha abordat de múltiples maneres, des d'una visió que ho separa de la ment o l'ànima, fins a la seva concepció com a experiència, com un espai al que s'accedeix experimentant-ho. Per aquest motiu sorgeixin una sèrie de matisos, formes, colors o grandàries que fan del cos una cosa difícilment categoritzable en un sistema binari i sota una formalització única.

Definició de gènere
Freqüentment s'entén el gènere com una construcció social que interpreta els trets físics d'un cos, a partir d'una expressió que tradicionalment es concep com a binària (masculina o femenina). Són trets de la masculinitat per exemple, la rudesa, la força, la racionalitat i la desafectació; i femenins la delicadesa, la feblesa o la emocionalitatat. Clarament, aquestes són convencions a través de les quals s'ha construït no només la nostra forma d'entendre la diferència sexual, sinó també la nostra forma de pensar el cos, encara que també es podria pensar que el cos i el gènere es van construint i afectant entre si, en una relació recíproca que es reforça o disocia mútuament.

Sens dubte l'experiència del cos s’intersecta amb la del gènere, és a dir, l'experiència del cos varia segons el gènere (i el sexe) que se'ns hagi assignat en néixer o que utilitzem en l'actualitat. És difícil pensar en el gènere sense el seu correlat corporal, i a l’inrevés. I és en aquest sentit que la imatge i la representació juga un paper crucial, ja que en oferir-nos uns models pre-existents del que hauria de ser un cos i un gènere, la nostra experiència i mirada es va configurant a partir d'ells. És per això que la representació és en si mateixa una eina per construir gènere, i en aquesta mesura també va configurant la nostra percepció del cos.
Els mitjans de comunicació, el cinema, les arts visuals i la publicitat tendeixen a representar els cossos de forma perfecta, bella o saludable, generant models de bellesa que s'apliquen sobre totes les persones i que exclouen aquells cossos i expressions diferents, ja sigui en termes de raça, volum, capacitat, força, etc. Per això són tan importants els treballs audiovisuals que proposin mirades crítiques sobre aquestes construccions, perquè a través d'ells podem posar en qüestió les normes corporals, sexuals i genèriques que ens oprimeixen mentre que difícilment podrem respondre de forma absoluta als ideals d'aquestes representacions hegemòniques.
 

Alguns vídeos de l'arxiu d'HAMACA que poden ser útils per pensar o visualitzar críticament les relacions entre cos i gènere

• Cabello/Carceller: Instrucciones de uso http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=575&mode=1
  Un personatge amb cos assignat com a femení escenifica diverses gestualitats de la masculinitat adonant del seu caràcter performativo.
• Cecilia Barriga: Encuentro entre 2 reinas http://www.hamacaonline.net/obra.php?mode=2
  En diferents situacions o escenes típiques del cinema, l'artista analitza el rol tradicional de la dona a través de la seva representació. A partir de dos importants ícones i d'un muntatge creuat, simula possibles diàlegs entre les diferents pel·lícules.
• Estibaliz Sadaba: Step (paso a paso) http://www.hamacaonline.net/obra.php?mode=2
  L'autora utilitza les classes d'aeròbic, com a dispositiu de modelatge corporal, per creuar-ho amb la literatura feminista que opera en el vídeo com un augment del grau de dificultat de la pràctica aeròbica. D'aquesta forma els discursos feministes es plantegen com un element de major dificultat en aquests contextos.
• Gabriel Villota: Body building http://www.hamacaonline.net/obra.php?mode=2
  Aquest vídeo compila una sèrie de representacions mediàtiques del cos, del gènere i de la sexualitat, sota la forma d'una espècie d'arxiu mediàtic desjerarquizado. Podem entendre a través d'ell certes constants en la representació dels cossos sexuados.

Propostes pràctiques de treball a l'aula

1. Revisar espots publicitaris en internet que promocionin productes generitzats (joguines infantils orientades a nens o a nenes, maquillatge, cotxes...) i a partir d'un debat col·lectiu pensar com es podria realitzar una publicitat del mateix producte eludint la marca de gènere que la publicitat original imposa. Si es vol, realitzar posteriorment el nou espot “desgeneritzat” o amb aquest gènere alterat.
   A través d'aquest exercici es podrà experimentar com el gènere és una qüestió no necessàriament idèntica al cos però que, no obstant això, percebem de forma corresponent a ell. Per això, al moment en què es canvia el cos que representa un determinat gènere la imatge resultant pot pertorbar nostra habitual percepció genèrica.
2. Veure un vídeo-clip o un fragment d'una pel·lícula molt famosa a internet i intentar reproduir-ho gravant-se a una mateixa amb el mòbil. Visionar col·lectivament els resultats.
   Aquest exercici pot ajudar-nos a percebre com a través de la producció audiovisual convencional s'estableixen imaginaris molt distants de la realitat.
3. Gravar amb el mòbil o amb una càmera de fotos una mateixa escena dues vegades però interpretant-la amb gèneres diferents cada vegada.
   Igual que a l'exercici 1, aquesta pràctica ens ajuda a experimentar diverses expressions de gènere contingudes pels mateixos cossos.
4. Realitzar un video gravant fragments del propi cos on el sexe i el gènere d'aquest cos no siguin identificables.
   Aquest exercici ens serveix per identificar que la construcció social del gènere s'executa a partir de certs signes indicials específics del cos, no obstant això existeixen moltíssimes zones corporals que no contenen explícitament trets genèrics, a pesar que aquests espais no siguin visibilizados com a tals.

Bibliografia optativa per a docents que volen aprofundir:
Butler, Judith. 2006. Deshacer el género. Traduït per Patricia Soley-8eltran. Barcelona: Paidós (Obra original publicada en 2004).
Fausto-Sterling, Anne. 2006. Cuerpos sexuados. La política de género y la construcción de la sexualidad. Traduït per Ambrosio García Leal. Barcelona: Melusina.
Foucault, Michel. 1977. Historia de la sexualidad. 1- La voluntad de saber. Traducido por Ulises Guiñazú. México DF: Siglo XXI (Obra original publicada en 1976).
Halberstam, Jack (Judith). 2008. Masculinidad femenina. Traduït per por Javier Sáez. Madrid: Egales (Obra original publicada en 1998).
Laqueur, Thomas. 1994. La construcción del sexo. Cuerpo y género desde los griegos hasta Freud. Traduït per Eugenio Portela. Madrid: Cátedra (Obra original publicada en 1990).
Lauretis, Teresa de. 1992. Alicia ya no: feminismo, semiótica, cine. Madrid: Cátedra.
———. 2000. Diferencias - etapas de un camino a través del feminismo. Traducido por María Echániz Sanz. Madrid: Editorial Horas y Horas (Obra original publicada en 1989).
Mulvey, Laura. 1988. Placer visual y cine narrativo. Traduït per Santos Zunzunegui. València: Episteme (Obra original publicada en 1975).
Osborne, Raquel. 1993. La construcción sexual de la realidad. Un debate en la sociología contemporánea de la mujer. Madrid: Cátedra.
———. 1995. «Sexo, género, sexualidad. La pertinencia de un enfoque constructivista». Papers 45: 25-31.
Preciado, Paul (Beatriz). 2006. «Basura y género, mear/cagar. masculino/femenino». Hartza. http://www.hartza.com/basura.htm (Accedido 11-09-2015).
Rubin, Gayle. 1989. «Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoría radical de la sexualidad». En Vance, Carole, ed. Placer y peligro: explorando la sexualidad femenina. Traducido por Julio Velasco y Ma Ángeles Velasco. Madrid: Revolución (Obra original publicada en 1984)., 113–190.
Sentamans, Tatiana, y Daniel Tejero, eds. 2010. Cuerpos/Sexualidades heréticas y prácticas artísticas. Antecedentes históricos en el Estado español. De la teoría a la práctica y viceversa. Altea: Ayuntamiento de Altea/Universidad Miguel Hernández de Elche.
Sibilia, Paula. 2007. «Pureza y sacrificio. Nuevos ascetismos por el “cuerpo perfecto”». Artefacto 6: 1-7.
———. 2012. «El cuerpo viejo como una imagen con fallas: la moral de la piel lisa y la censura mediática de la vejez». comunicação, mídia e consumo 9 (26): 83-114.
Stolke, Verena. 2004. «La mujer es puro cuento: la cultura del género». Estudios feministas 12 (2): 77-105.

Col·laboren