1. INTRODUCCIÓ
La cultura popular i les representacions mediàtiques no solament defineixen les maneres adequades de masculinitat i feminitat, sinó que també descriuen com han de ser les relacions entre els gèneres. Un aspecte clau a l'hora de definir què significa ser dona o home està determinat pel tipus de relacions sexe-afectives que s'estableixen entre tots dos. Els mitjans de comunicació disseminen relats amorosos idealitzats i irreals, però normalitzats, de manera que es converteixen en poderosos mecanismes d'aculturació a l'hora de modular els desitjos i les expectatives que cada gènere ha de tenir sobre les relacions en clau amorosa i sexual. D'una banda, indiquen els trets i qualitats que ha de revestir la persona estimada i/o desitjada (atractiu físic, estatus social, intel·ligència, rudesa o dolçor, entre molts altres). Per una altra, proposen el paper que cada gènere ha d'exercir per aconseguir o mantenir l'amor (actiu o passiu, per exemple). Finalment, també pauten la cadència de la vivència amorosa (atracció, seducció, proves d'amor, compromís o ruptura), les emocions pròpies de cada etapa i el lloc que l'amor ha d'ocupar en les nostres vides. Projectem i intentem viure l'amor que hem après a través de cançons, sèries de televisió, pel·lícules o contes, però gairebé mai podem realitzar aquests imaginaris amorosos. En conseqüència, no resulta estrany que l'amor es presenti com una font de plenitud personal (i així ho escenifiquen idíl·licament moltes pel·lícules que conclouen amb el tradicional final feliç segellat per un petó), però que també es vegi com l'origen de sentiments radicalment oposats: pèrdua d'autoestima si no s'aconsegueix, frustració o cinisme si es perd, ira si veiem o pensem que la persona estimada sent predilecció per una altra persona…
    Malgrat que l'amor hagi estat considerat un sentiment individual i privat, una experiència emocional irresistible, inintel·ligible i incapaç de sotmetre a la raó, la nostra idea de les relacionis sexe-afectives respon a un procés de socialització. Això és, està intervinguda per multitud de discursos i institucions que, en gran manera, delimiten la conducta afectiva, els desitjos de realització personal i satisfacció sexual i les aspiracions, esperances i fantasies de felicitat.
    En l'esfera amorosa els homes i dones segueixen operant d'acord a les divisions i desigualtats profundes —diferents posicions de poder i valor— que caracteritzen les seves identitats de gènere. Tradicionalment, les dones han estat a càrrec del treball afectiu (la cura de la família i dels més vulnerables, des d'una posició presentada com a desinteressada), mentre que l'activitat dels homes ha estat orientada a l'esfera pública, quedant les seves emocions relegades a nivell discret o irrellevant. Aquesta divisió entre allò privat i allò públic, la reproducció (família) i la producció (treball remunerat), el sentir i el fer ha configurat l'estructura de la societat i ha estat representada i idealitzada per multitud de relats amorosos. Sense anar més lluny, en els contes populars abunden les princeses dolces i desvalgudes que, sense capacitat d'actuar, són rescatades per un príncep fort i viril. Igualment, el vincle entre amor, sexualitat i reproducció ha fet que durant molt temps en occident hagin estat penalitzades, ridiculitzades o invisibilizadas les relacionis sexe-afectives entre persones del mateix sexe: Recordem cap conte en el qual un príncep hagi de besar a un gripau perquè es converteixi en el príncep blau amb el qual sigui feliç per sempre?
    És cert que l'amor no és estàtic i canvia en funció del moment històric i de la societat concreta i, de fet, des de mitjans del segle XX les relacions sexe-afectives han canviat notablement. Es consideren un aspecte fonamental del desenvolupament humà, però que ha d'aconseguir-se, almenys com a ideal, sota uns criteris de reciprocitat i mutu acord. No obstant això, segueixen vigents molts estereotips tradicionals que, sovint, es creuen amb les visions de l'amor confluent. En aquest nou escenari, l'amor i la sexualitat se segueixen proposant com a experiències tan complementàries com, sovint, antagòniques per a homes i dones.
    Deconstruir els imaginaris sexe-afectius idealitzats que presenten els mitjans de comunicació i educar en la diversitat són dues qüestions claus per aconseguir el ple desenvolupament afectiu i sexual de les persones, pal·liar la insatisfacció afectiva derivada de l'adequació a pautes irreals i irrealitzables i prevenir contra la violència. I és que no es pot oblidar que després de la comprensió cultural de l'amor i la sexualitat es poden trobar respostes a la violència de gènere (quan s'estableix un vincle entre la passió i el sofriment, per exemple) o a l'assetjament homòfob des d'edats primerenques.

2. PROPOSTA REFLEXIVA

La concepció cultural de l'amor influeix en la socialització i en la construcció de la identitat de gènere, proposant models, pautes i desitjos diferents i desiguals per a homes i dones. Els mitjans de comunicació són poderosos agents de socialització i aprenentatge respecte a la sexualitat i els rols de gènere en el marc de les relacions íntimes i afectives. A partir de la simplificació i la distorsió de la realitat i la difusió de símbols i estereotips, els mitjans transmeten missatges que modelen moltes de les nostres conductes, tant les saludables com les perjudicials. La conformació acrítica de l'imaginari sexe-afectiu a les expectatives que fomenten els mitjans de comunicació poden derivar en maneres de conducta i/o en respostes emocionals inadequades o contraproduents: infelicitat, depressió, abús o violència.

És important identificar, analitzar i denunciar les inequitats i omissions que es produeixen en el marc de les relacionis sexe-afectives que presenten els productes culturals, ja que ofereixen models rígids i irreals que no representen l'enorme diversitat de maneres de ser i de relacionar-se que existeixen per a homes, dones i persones transgènere. A través de tres activitats, es proposen diverses línies de reflexió: examinar com l'amor és un concepte que varia amb el temps si bé perviuen alguns mites i estereotips tradicionals, reflexionar sobre les expectatives vinculades a l'amor en funció del gènere, identificar aquells aspectes dels discursos amorosos que legitimen de forma implícita o explícita les desigualtats, analitzar com els models tradicionals, dominants i normatius es construeixen a partir de l'exclusió i/o penalització d'altres vivències amoroses, interracials o homosexuals, per exemple.

3. GLOSSARI

Amor romàntic: Es basa en la idea que l'amor pot crear vincles duradors amb una sola persona, única, del sexe oposat, a partir d'una passió i un lliurament incondicional que es poden sostenir al llarg de tota la vida. L'amor romàntic depèn d'una identificació projectiva: l'atracció i el desig es converteixen en el detonant de la relació i es coneix a l'altre/a ideal a partir d'una sort d'intuïció. La projecció crea un sentiment de plenitud amb l'altre, reforçat per les diferències establertes entre masculinitat i feminitat, definida cadascuna en termes d'antítesi.

Amor confluent: Enfront de l'amor romàntic, aquest model d'amor es basa en el diàleg i el consens, de manera que la relació pugui percebre's com a satisfactòria per a tots dos membres de la parella a partir de la igualtat en el donar i rebre emocional. En el mateix sentit operen les relacions sexuals, que han de ser satisfactòries per a tots dos a partir d'idèntics processos de reciprocitat i acord. Això comporta una idea d'intimitat que no suposa una fusió amb l'altra persona, un lliurament incondicional, sinó tenir en compte el propi de cadascun i també conèixer les característiques de l'altra persona, sense que això suposi la fabricació d'una persona ideal, sovint no coincident amb la persona real. És un amor contingent, la qual cosa vol dir que no es considera “per sempre” ni “únic”. Aquest tipus d'amor també implica un canvi en el rol dels gèneres, ja que els homes assumeixen la seva vulnerabilitat emocional, enfront d'altres models en els quals l'home desitjat es caracteritzava per la fredor i la inaccessibilitat.

Orientació sexual: Fa referència al patró d'atracció sexual, eròtica i afectiva. Pot estar dirigida cap a persones del sexe contrari (heterosexualitat), cap a persones del mateix sexe (homosexualitat) o, indistintament cap a qualsevol dels dos sexes (bisexualitat).

Heteronormativitat: Es refereix al fet que en una determinada societat, i a través d'institucions tals com les lleis, l'educació, la medicina o la producció cultural, es presenta la heterosexualitat com la norma a seguir, l'únic mecanisme vàlid de relació sexe-afectiva i de parentiu, la qual cosa implica al seu torn la invisibilització, marginalització o persecució d'un altre tipus d'orientacions.

Homofòbia: Actitud de rebuig o por cap a l'homosexualitat i cap a les persones homosexuals, encara que el terme generalment també inclou a bisexuales o transexuales. L'aversió pot manifestar-se per mitjà de conductes de menyspreu i agressions tant físiques com a verbals.

Violència de gènere: Qualsevol acte violent o agressió de caràcter físic, sexual o psíquic a una persona sobre la base del seu gènere i/o sexe i que es produeix en el marc de les relacions de dominació dels homes sobre les dones i com a conseqüència d'aquestes desigualtats. Aquest tipus de violència pot ocórrer tant en l'àmbit públic com en la vida familiar o personal.

4. TREBALLS DE L'ARXIU D'HAMACA QUE PODEN SERVIR COM A EINA EDUCATIVA

Encuentro entre 2 reinas (Cecilia Barriga, 1991) [14’]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=698
L'artista selecciona i munta diferents pel·lícules protagonitzades per Marlene Dietrich i Greta Gràcia, traçant connexions entre ambdues estrelles a partir de motius similars i una sèrie de mirades i gestos significatius. Aquesta descontextualització i remuntatge permeten suggerir una història de predestinació i desig entre dues dones. Una història d'amor lèsbic que ha estat absent al cinema clàssic i en bona part del cinema comercial contemporani.

In Fluss (Cecilia Barriga i Claudia Lorenz, 2007) [5’]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=699
La peça recull les reflexions de dues dones d'avançada edat sobre la seva relació amorosa. Una relació positiva basada en la companyia, el respecte i l'acceptació d'uns cossos que ja no són joves però que segueixen sent desitjables. La cinta visibilitza una relació lèsbica en la tercera edat que no es representa en els mitjans de comunicació, ja que l'amor i la sexualitat solen estar associats a la joventut i la heterosexualitat.

Esto pasa mucho (Estíbaliz Sádaba, 2000) [4’]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=1006
Sobre la imatge desenfocada d'un mestressa de casa se succeeixen els testimoniatges de diferents dones que expressen la seva felicitat a partir el seu matrimoni, els seus fills, la seva dedicació a la llar i el seu treball professional. De forma irònica, la cinta reflexiona sobre com l'ideal de realització de les dones ha estat culturalment supeditat al matrimoni i a la domesticitat. En suma, a l'amor i a la cura, oblidant-se d'altres facetes de la seva vida.

Ensayo sobre la ceguera (Querido Antonio, 2010) [4’]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=833
Un dels tòpics més recurrents sobre l'amor és que és cec, la qual cosa significa que l'individu anul·la la capacitat de judici i idealitza a la persona estimada fins al punt de no destriar entre la realitat i la seva imaginació. Servint-se de l'humor negre, la peça pren aquest mite de forma literal i narra l'engany que una persona cega sofreix per part de la seva parella. La cinta planteja fins a quin punt estem disposats a tancar els ulls per conservar l'amor, encara que aquest no sigui correspost o no s'adeqüi al que realment volem i necessitem d'una altra persona.

Temps o rellotge (Raúl Cuevas, 2007) [4’]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=900
Mentre que la lletra de la cançó evoca un amor idíl·lic en el qual les emocions pròpies dels començaments i  l’enamorament s'han dissipat, les imatges retraten un primer amor adolescent en el qual tot és gaudi i descobriment. S'escenifica així una concepció de l'amor fonamentat en la passió i la plenitud, de manera que fora de la parella gens sembla tenir importància.

Límites: primera persona (Elías León Siminiani, 2009) [8]
http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=789
Un viatge de parella al desert explicat dues vegades. En la primera, ella es converteix en la musa del director i cadascun dels seus gestos per a la càmera sembla estar guiat per l’enamorament, com s'indica en el vídeo. En la segona, de manera més realista, s'evidencien els problemes de comunicació de la parella.

5. PROPOSTES PRÀCTIQUES DE TREBALL A L'AULA

A. Identificació dels mites i estereotips amorosos en els productes culturals.
Aquesta activitat parteix i adapta el test realitzat per Mary-Lou Galician, disponible a la seva pàgina web(http://www.realisticromance.com/quiz.html), en el qual la investigadora identifica una sèrie de mites i estereotips amorosos. Es proposa visionar a l'aula una comèdia romàntica contemporània triada per l'alumnat i realitzar un breu debat per analitzar si els rols de gènere (femení i masculí) són equitatius a l'hora de formar la parella i si consideren que les situacions presentades són versemblants i/o desitjables. Després d'aquest debat, que no ha de durar més de 15 minuts, repartir el test que s'ofereix a continuació perquè els i les estudiants identifiquin quins paràmetres estan presents (sí o no) en la trama amorosa del film. Després de la realització del test, discutir els resultats amb el grup contrastant-los amb les respostes obtingudes en el primer comentari de la pel·lícula. L'activitat es pot realitzar en dues sessions, de manera que en la segona sessió es poden analitzar els resultats del test i identificar altres mites en peces audiovisuals més curtes que es llisten al final.

Preguntes que els i les estudiants han de respondre:
En el film, la parella es presenta com una cosa predestinada per una mena de força major i res ni ningú pot o ha de trencar aquest vincle.

1. L’enamorament sorgeix a primera vista, de manera sobtada.
2. La parella sap el que l'altre pensa o sent sense que sigui necessari que es verbalitzin aquests pensaments o emocions.
3. La parella discuteix i es baralla, però això és prova de que s'estimen apassionadament.
4. La parella es presenta com a ideal perquè també ho són les seves relacions sexuals, que transcorren de forma satisfactòria i sense complicacions.
5. El personatge femení atreu a l'home i ho manté al seu costat perquè la seva aparença física es correspon a la d'una model.
6. El personatge masculí és més alt, més fort, més ric, més reeixit i de major edat que el personatge femení.
7. L'amor d'una dona bondadosa i fidel pot canviar el caràcter d'un home, de manera que aquest pugui passar de ser una “bèstia” a un “príncep”.
8. No importa que els personatges tinguin valors o caràcters molt diferents donat que l'amor és el més important.
9. La relació de parella consuma totes les necessitats dels personatges i fa que els seus somnis es converteixin en realitat.
10. Com la història d'amor que retrata el film no és “real”, no m'afecta.

A partir d'aquesta activitat, es pot examinar el paper que juga la voluntat, la idealització i l'atractiu físic en el tipus de relacions amoroses que retraten les pel·lícules de ficció i quin d'aquests paràmetres té més pes. Els estereotips que es pretén identificar —l'amor com un valor suprem, la diferència entre els gèneres, la idealització de l’altre— pot ser que no descriguin necessàriament les relacions del segle XXI, però segueixen sent ingredients fonamentals de les fantasies amoroses que disseminen els mitjans, de manera que es pot començar a apreciar i qüestionar les diferències entre la ficció i la realitat.

Material audiovisual ofert per Hamaca per completar l'activitat:
> Límites primera persona (Elías León Siminiani, 2009) [8]
> Esto pasa mucho (Estíbaliz Sádaba, 2000) [4’]
> Ensayo sobre la ceguera (Querido Antonio, 2010) [4’]
> In Fluss (Cecilia Barriga y Claudia Lorenz, 2007) [5’]

B. Descobrir els imaginaris romàntics propis a partir d'un producte cultural.

Convidar a l'alumnat a que seleccioni una cançó d'amor i el corresponent videoclip, l'imaginari del qual sigui proper a les seves pròpies concepcions personals: perquè han experimentat situacions i emocions similars, perquè els agradaria experimentar-les o perquè pensen que les seves lletres descriuen la veritable naturalesa de les relacions sexe-afectives. Visionar a l'aula els videoclips, prestant atenció a les lletres de les cançons i a la forma en què les imatges les posen en escena. A continuació, identificar en grup els significats de cada cançó o els motius recurrents (enamorament, por, rebuig, felicitat, plenitud, lliurament, dependència, gelosia) i com aquests són qualificats en les cançons (de forma positiva o negativa, com emocions inevitables o que podem controlar) i a través de quines imatges s'il·lustren. Una vegada elaborat aquest mapa semàntic, discutir amb els alumnes per veure si alguns trets han de ser caracteritzats d'una altra forma, menys positiva, per exemple.

A través d'aquest exercici es podrà examinar com els i les adolescents construeixen els sentiments de parella a través de vincles d'identificació o de comparació/contrasti i la seva capacitat crítica enfront d'ells. Es podrà examinar també sí aquests marcs afectius són idèntics o varien en funció del gènere.

Material audiovisual ofert per Hamaca per emprar-ho com a punt de partida:
> Temps o rellotge (Raúl Cuevas, 2007) [4’]

C. Reescriptura d'un relat romàntic tradicional

Dividir la classe en grups de quatre o cinc estudiants. Cada grup ha de seleccionar un conte tradicional i popular de caràcter romàntic (per exemple Ventafocs, La bella dorment o La bella i la bèstia) o una escena d'una pel·lícula clàssica i reescriure-ho de manera que s'inverteixin alguns o tots els trets identitaris d'un dels personatges principals en termes de gènere (home, dona), classe social, raça o trets físics. Llegir les adaptacions resultants de forma dramatitzada i comentar amb l'alumnat quins canvis han hagut de fer en la història perquè aquesta els resulti versemblant i com se senten o quines dificultats han tingut a l'hora d'interpretar els papers durant la seva lectura.

Amb aquesta activitat l'alumnat podrà reflexionar sobre el limitat repertori de relats amorosos que ofereixen els mitjans de comunicació i el seu alt grau de codificació. La representació o lectura dramatitzada també permet fomentar l'empatia a través de la creació de situacions en les quals hagin de posar-se en la pell de personatges diferents a la seva realitat.

Material audiovisual ofert per Hamaca per completar l'activitat o emprar-ho com a punt de partida:
> Encuentro entre 2 reinas (Cecilia Barriga, 1991) [14’]

6. BIBLIOGRAFIA OPTATIVA PER A DOCENTS QUE VOLEN APROFUNDIR

· Barthes, Roland (2000). Fragmentos de un discurso amoroso. Madrid: Siglo XXI
· Beck, Ulrich y Beck-Gernsheim, Elisabeth (2001). El normal caos del amor. Las nuevas formas de la relación amorosa. Barcelona: Paidós.
· Esteban, Mari Luz (2011). Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
· Illouz, Eva (2009). El consumo de la utopía romántica. Buenos Aires: katz
· Illouz, Eva (2009). Por qué duele el amor. Una explicación sociológica. Buenos Aires: katz
· Giddens, Anthony (1995). La transformación de la intimidad: sexualidad amor y erotismo en las sociedades modernas. Madrid: Cátedra.
· Gómez, Jesús (2004). El amor en la sociedad del riesgo. Una tentativa educativa. Barcelona: El Roure.
· Galician, Mary-Lou, y Merskin, Debra (eds.) (2007). Critical thinking about sex, love and romance in the mass media. New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates.
· Lagarde, Marcela (2001). Claves feministas para la negociación en el amor. Managua: Puntos de encuentro.
· Sichel, Berta y Villaplana, Virginia (eds.) (2005). Cárcel de amor. Relatos culturales sobre la violencia de género. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Col·laboren