El programa és una invitació a fregar els buits íntims, les inseguretats, les riallades, els estereotips, la diversitat i els manifestos possibles. És una brúixola que pregunta pel camí, un vent que arrasa i la certesa que habitem un temps complex. Un cos propi, és un cos col·lectiu de mil pantalles que flueixen com esquirlas i retornen a escena entre el muntatge i la càmera.

Amb col·loqui a càrrec de la programadora, Xeito Fole, Marga Almirall i Diego Marchante.

Autorretrato como fuente de Xeito Fole
Any: 2016
Duració: 1:48'
Autorretrato como fuente és un remake contrahistoriogràfic de la peça Self-Portrait as a Fountain de Bruce Nauman, realitzada l'any 1966 i que es va convertir en una obra referent de l'art conceptual i del segle XX. Segons fonts documentals, en la peça Nauman paròdia el nu masculí heroic present en l'escultura tradicional com a metàfora de la font de la saviesa i la fertilitat. Xeito mostra el seu cos transbutch realitzant la mateixa acció que Nauman, amb la intenció de repensar la idea de la masculinitat com una cosa inherent al cos dels homes cis. L'acció és un ritual que duu a terme amb el fluid polític més censurat dels cossos gestants: la menstruació. Fluid que mostra la seva fertilitat, que forma part d'ell, dels seus cicles, del seu cos i de la seva masculinitat. Simbòlicament escup la seva menstruació (Jo com a font) a la Història de l'Art androcèntrica, a la història de l'art dels homes cis escrita per i per a homes cis que han negat i invisibilitzat discursos, desitjos, cossos i sexualitats fora de l'hegemonia cisheteronormativa i patriarcolonial.

Mis pesadillas me hacen inmune a cualquier virus de Rio Molinengo
Any: 2019
Duració: 1:00'
"Tancat en la quarantena, tancat en aquest cos de dona. Registres sensorials de la cerca cap a la meva primer transició."

Habitándome de Rio Molinengo
Any: 2021
Duració: 00:51'
"Ja no hi ha parets, les coses no són repetitives, el meu cos no és un atuell, ja no estic asfixiat. Respir, miro, em toco, em trobo, em sento, m'acompanya. M'acompanya en els meus passos, amb les seves mans em renta la cara després de sentir aquest dolor que ja no està, està aquí amb mi, ens sentim, ens toquem, ens transformem. No estic només, el meu mantra canvia, ja no tinc malsons, ara m'habito."

Prostética I de Florencia Aliberti
Any: 2011
Duració: 4:05'
Curtmetratge realitzat amb imatges d'arxiu que aborda la representació visual d'estereotips de gènere. Recupera publicitats i escenes de pel·lícules que posen de manifest, a través de la repetició i l'homogeneïtzació de gestos, moviments i pràctiques, la mecànica de la imatge en la construcció del clixé femení.

(Auto)Exposiciones de Florencia Aliberti
Any: 2015
Duració: 14:21'
L'autora treballa des de 2012 amb vídeos descarregats d'aquest popular contenidor mediàtic que és YouTube combinant desenes de captures personals de rostres anònims –principalment adolescents anglosaxons– que es registren amb les seves webcams per a promoure consells casolans o buscar respostes aprovatòries en el núvol. Aquest work in progress de l'artista adquireix la forma d'un projecte polièdric titulat (Auto)exposiciones, amb el qual s'evidencia l'alarmant repetició en els comportaments d'uns certs internautes —molts d'ells amb escassa personalitat.

La carcajada de la medusa de Marta Nieto i Marga Almirall
Any: 2018
Duració: 20:00'
Què posen en joc els riures de les dones? En un context de discursos socials, econòmics i històrics eminentment falocèntrics, la crítica cinematogràfica feminista i el cinema dirigit per dones han estat i són eines polítiques per a reivindicar una altra història del món (i del cinema), des d'una perspectiva feminista, alliberadora, irreverent, divertida, desobedient i, sobretot, amb molt d'espai per al plaer.

De un cuerpo a esta parte de Marta Nieto i Marga Almirall
Any: 2019
Duració: 15:00'
Aquest reportatge televisiu recorda l'activitat d'un grup de guerrilla audiovisual feminista que va sacsejar l'establishment cinematogràfic amb la seva particular manera de reivindicar la representació diversa dels cossos de les dones, els seus sabers i la seva memòria.

Abans de la projecció, hi haurà una intervenció poètica de Bruno de Trans*poesía.

També es presentarà una mostra de cartells transfeministas al Bistrot, curats per a la setmana del 8M i produïts pel projecte autogestionat Ninja Papel a L’Automàtica, una associació cultural autogestionada que neix a partir d'un col·lectiu d'artistes que recupera una impremta de letterpress de Barcelona.

Lloc: Zumzeig, Barcelona
Data i hora: 6 de març, 19:00 h
Preu: 6€
Compra les entrades