Al principi només és soroll, aparentment una cinta que s'ha esborrat. A mesura que progressa s'observen fragments, cada vegada més clars, de la infància d'algú.

Antoni Pinent aplica un model de deconstrucció propi de la imatge electrònica i impossible en la de cel·luloide: l'esborrat. Combinat amb un procés de degradació també propi d'aquest mitjà: les anomenades generacions. Quan es copia una cinta electrònica a una altra existeix una pèrdua en la imatge i so, a mesura que la copiada es copia en una altra va perdent més qualitat, així successivament. A cada procés de còpia subsidiari se li sol dir generació, a més generacions més pèrdues; quan són cent a penes és visible i audible. També influeix en la pèrdua la qualitat de la cinta, de fet era una garantia en cada nou sistema (s-vhs, hi8, Betacam) l'aguant generacional, convertint-se en panacea d'aquest problema l'aparició de l'arxiu digital (sense suport, sense cinta, sense arrossegament, etc., no existeix erosió).

Una altra característica dels enregistraments sobre cinta electrònica era el regravat. Si no es feia amb equip específic, mitjançant el sistema d'inserit, per defecte es realitzava mitjançant el sistema d'assembli. Això suposava que quan es gravava sobre una cinta ja gravada s'esborrava l'anterior i col·locava el nou deixant una cua sense sincronia (soroll de ratlletes i pulsacions de so) al final, fins que es corregien els paràmetres previs i es reproduïa la continuació de l'esborrat.

Aquests dos defectes de la tecnologia analògica són dels quals s'ha servit Antoni Pinent per a construir la narració de la infància del seu germà. Diferents seqüències de les seves diferents etapes han estat gravades i regravades obsessivament fins que apareixen diferents sorolls perquè, a manera de renaixement, cada vegada les imatges i sons es vagin percebent millor.