Projecció sobre un llit penjat en la paret mitjançant una sèrie de "retrats" d'onze dones llatinoamericanes que, entre 1997 i 2004, van emigrar a Madrid i a Berlín, es posa al descobert la capacitat d'adaptació i integració d'aquestes dones en els nous contextos culturals. Els retrats realitzats amb "perspectiva d'ocell" sobre un llit representen el moment del "temps lliure", el moment d'estar llegint un llibre, d'escriure una carta, descansar o dormir. Cada persona retratada defineix i determina la seva pròpia representació mentre que l'espai de "esbarjo/descanso" és el mateix per a cada subjecte. Intercalats entre les imatges apareixen fragments d'una conversa en la qual es descriu un pis de 15 m2 on viuen 8 dones juntes en el centre de Madrid/Espanya. Amb la lectura, les paraules formen imatges que reconstrueixen l'espai real, no visible, en el vídeo, i defineixen, en una situació d'emigració i desarrelament, la capacitat de gestionar el propi "territori" definit per una situació econòmica precària en l'emigració.