Una sala d'exposicions es converteix en l'espai de realització de la inquietant performance que presenta aquest vídeo. Una paret, pintada de rosa fosforescent, ofereix tots els números que identifiquen a Pepo Salazar. Des de la seva D.N.I. (Document Nacional d'Identitat) fins al número secret del seu compte bancari apareixen escrits en l'espai expositiu. El propi artista s'encarregarà, a la performance i mitjançant extintors, de dificultar-nos l'acostament a la seva privacitat

L'artista, abillat amb una samarreta que ens informa del seu currículum, manipula dos extintors enmig de l'espai expositiu. La música, composta pel propi Pepo Salazar, marcarà el to trepidant del vídeo. Tal com esperem, els extintors omplen l'espai expositiu de fum blanc, impedint la lectura dels números secrets de l'artista. El propi artista decideix, mitjançant aquest acte violent, romandre en la foscor de la informació. Pepo Salazar controla així la nostra aproximació a la seva intimitat digital i, al mateix temps, modifica el sentit espacial i la temporalitat de l'exposició, convertint-la en un espai físicament indefinit en el qual, a més, no podem accedir. Un element de seguretat com és l'extintor es converteix en una eina per al control mitjançant la violència. Un control que també es posa en evidència a través de la llista de números que necessitem per a funcionar en la societat de consum.

Amb una cuidada estètica, Pepo Salazar ofereix una filmació que es converteix en una mica més que un document de l'acció desenvolupada. Acostant-se a l'estètica del videoclip de música electrònica, aquest treball ens presenta una actitud juvenil gairebé disbauxada però amb plena consciència dels seus actes.