1991 Next Hundred Years està realitzat l'any 2004, tres anys després del succés de les torres bessones i tretze anys més tard de l'inici de la primera guerra del Golf. Amb motiu d'aquesta ocasió el president dels Estats Units per aquell llavors, el senyor Bush, pare de l'actual president, va emetre el següent missatge davant milions de teleespectadors a tot el món: “no estem aquí pel preu del barril de petroli, estem en aquesta guerra per a definir el futur del món en els pròxims 100 anys”.

Amb un elegant exercici de realització, i en tot just 14 minuts, Toni Serra ens mostra en aquest vídeo fins a quin punt aquestes paraules, que com si de veus del més enllà es tractessin van ocupar l'espai de les nostres sales d'estar fa més d'una dècada, han anat, amb el pas dels anys, forjant-se a foc lent fins a aconseguir alçar amb elles una torre feta de dolor i plor, una torre massissa i opaca que amaga després de si tota la política de la por. Una torre altíssima construïda a esquena de la gent del carrer, la mateixa gent que mor en les guerres.

La peça comença amb un bonic joc visual en el qual, mitjançant fosos intermitents, l'any 1991 es transforma en aquesta altra data tan assenyalada, la de l'11 de setembre, 11-9. Sota una pantalla completament coberta de vermell, oneja una bandera dels Estats Units feta esquinçalls, a això es refereixen quan parlen d'un nou ordre mundial?. Abans de donar pas a una escena d'allò més quotidiana, gravada per l'autor en un dels barris més pobres de Nova York, apareixen davant els nostres ulls unes imatges de papers, folis plens d'informació, voletejant per l'aire: centenars, milers d'ells. Es tracta d'una de les moltes imatges que van acompanyar a les torres bessones en el seu enfonsament. Un se podria equivocar-se i pensar que és confeti empleat en algun de les desfilades de celebració patriota que tan sovint succeeixen en aquesta ciutat, de fet a continuació, i al llarg de tot el vídeo, podrem veure seqüències d'un d'aquestes desfilades, concretament el que va tenir lloc per motiu de la primera guerra del golf i, efectivament, aconseguiran introduir en nosaltres la llavor del dubte, d'això s'encarrega Toni Serra amb el seu muntatge.

Una arma ens apunta sense parar i avança lentament entre la multitud confiada i eufòrica que es congrega al llarg de la cinquena avinguda per a donar el seu suport a les tropes. "Alliberem a aquesta gent i així podrem tornar a casa, i ser lliures una altra vegada", diu la veu d'un soldat, seguidament tornem a veure aquesta altra Amèrica amagada, silenciosa, oblidada, oculta en l'altra riba de Manhattan, veiem les seves cases derruïdes, les seves gents de color i en els seus rostres la certesa d'un demà sense futur, "ser lliures una altra vegada"?. De tant en tant la veu i la cara de Bush apareixen en la pantalla com un espectre fet de llum, de la mateixa llum amb que estan fetes les imatges, i mentre diverses escenes juxtaposades componen una mirada poètica d'allò que, fora d'aquest vídeo,no és més que manipulació mediàtica, podem escoltar una altra veu exclamant: "Ha estat una gran victòria!, Sortiu i feu sonar els vostres xecs!". Abans d'acabar el vídeo un soroll d'avions es fa present al fons i la superfície metàl·lica de les torres bessones forma una trama sobre les nostres pantalles... "estem en aquesta guerra per a definir el futur del món en els pròxims 100 anys”. Toni Serra està aquí per a fer-nos veure el ja vist d'una altra manera, d'una manera més humana.