Com ocorria en el seu treball KILL YR IDOLS, a 6%, Estíbaliz reflexiona sobre la lectura que fan els mitjans de comunicació de la identitat femenina i en concret la premsa destinada a les dones. La peça se serveix d'un muntatge ràpid, que hipnotitza i atreu, que emula l'efecte narcòtic que exerceixen aquests anuncis en l'espectador. Se succeeix davant la nostra mirada un muntatge fragmentat i fugaç de “cossos perfectes” i poses canòniques de dones suposadament ideals en la seva fisonomia. Però aquesta clau d'evasió i superficialitat es trenca sobtadament pels missatges i eslògans que intercala l'artista, lemes al·lusius a la realitat del cos de les dones amb una conclusió definitiva: només un 6% de les dones posseeixen aquestes mesures canòniques.

Partidària dels corrents construccionistes del feminisme, l'estratègia formal empleada per l'autora ens endinsa “en el somni” per a bruscament fer-nos despertar de l'engany. L'obra s'ha convertit en una peça clàssica del feminisme espanyol, perquè de manera eficaç ens endinsa en la qüestió de la tirania que els suposats models de bellesa ideal imposen a les dones.

Estíbaliz Sádaba és una de les artistes més destacades de la generació de creadores espanyoles que des de mitjan 90, encara amb escassos mitjans tècnics, fan del vídeo una arma per a desmuntar els estereotips de gènere des de plantejaments feministes.