L'Adagi in G Minor de Tomaso Giovanni Albinoni serveix com a suport sonor per a unir i donar ritme a una sèrie d'imatges capturades d'un campionat de tir. Els diferents moments de la música van donant la pauta dramàtica a diferents cares femenines abillades amb orelleres i pegats al cap. Una metàfora sobre l'ésser abstret, incomunicat, aïllat entre els altres.«L'observació de les coses necessàries per a la pintura oriental per part de l'artista consisteix en una penetració total de la realitat invisible de les coses, fins que el batec de l'ànima s'identifica amb el batec de la vida còsmica que tot el penetra, sigui gran o petit, orgànic o inorgànic. Això només s'aconsegueix per mitjà d'una concentració intensa de totes les potències de l'ànima… és a dir, que l'observació del món exterior al mateix temps és penetració en la interioritat de l'esperit» (Toshihiko Izutsu, Cap a una filosofia del budisme zen).

Juan Rayos abstreu a 6.48 la tensió concentrada prèvia que es produeix entre diferents joves competidores en efectuar la seva acció. Aparentment es tracta d'una competició de tir de precisió (deduït per les postures i orelleres), encara que suporten un objecte que ha desaparegut de la imatge (una res que podria ser un arc, una escopeta, etc.) i, ni tan sols, apareix una diana o l'objecte que observen tan intensa i concentradament els personatges.