El títol suggereix un estat de desemparament i les imatges, apropiades o d'arxiu –pertanyent aquestes a la història universal de la infàmia–, se succeeixen fluidament en un marc de format apaïsat, cinematogràfic per proposar, segons pretén l'autor, "una exploració en blanc i negre dels territoris de l'amenaça i el desassossec ... Una inquietant posada en escena de l'horror ... Una reflexió desoladora entre les ruïnes del nostre modern concepte de civilització". El nucli del vídeo està format per l'alternança d'algunes imatges preses d'Olympia, el monument cinematogràfic que Leni Riefensthal va consagrar als Jocs Olímpics de 1936 a Berlín, amb els crus testimoniatges de l'holocaust jueu. Estableix així un contrapunt entre la celebració de la bellesa ària i l'afició hitleriana per les geometries gimnàstiques– i els cossos subjugats i cadàvers amuntegats en els camps de concentració i les factories de la mort del nazisme.

El vídeo s'obre amb un remolí d'imatges de ficció, de pel·lícules d'acció i ciència-ficció, concloent amb la imatge apocalíptica d'un món que esclata. A partir d'aquest punt, el ritme s'atenua i esdevé més greu amb la sordidesa de la memòria cinematogràfica dels camps d'extermini nazis, juxtaposada a les filigranes alentides del documental olímpic amb el qual la Riefenstahl va obsequiar de nou al Führer. Després s'insereixen encara alguns plànols extemporanis d'explosions nuclears, fongs atòmics, als quals segueixen altres imatges de ciutats devastades i d'un supervivent de l'holocaust, errant desconcertat entre les ruïnes. Després d'una cita de Zygmunt Bauman, el muntatge es perllonga encara amb un plànol més, el qual ens mostra a un Hitler enganyosament afable.

No obstant això, tals imatges han estat ja tan reiterades i manipulades a tota classe de confeccions audiovisuals, que el seu poder de commoció es dissol en un exercici amb bona intenció que acudeix de nou a les imatges d'arxiu, les fonts de la memòria històrica i moral; bé que semblants a aquestes imatges amb unes altres que suggereixen una visió més genèrica sobre la gestió de la violència en l'actualitat, com també s'apunta en el text de l'autor de Modernity and The Holocaust citat en el colofó.