Utilitzant un llenguatge publicitari, Pedro Ballesteros crea un univers líquid intercomunicat. Una noia visitarà diferents espais de la ciutat nadant. Apareixerà en tanques publicitàries, dins d'ordinadors, en tolls i en miralls, per intentar sortir de dins d'un mar ramificat.

A Nada comença amb una sèrie d'imatges pròpies del món de la publicitat. Un glaçó, una noia en un jardí i la mateixa noia, nua, baixant per unes escales romàntiques. Com si tractés d'un anunci, la noia arribarà a la vora del mar, en una platja espectacular, des d'on saltarà fàcilment al mar portant el glaçó a la mà. El to publicitari començarà a desdibuixar-se, ja que, entre imatges refrescants de la noia sota el mar, apareixeran escenes habituals de la ciutat. I serà en aquestes escenes quan veurem que la noia intenta escapar del seu context líquid: El mar publicitari està connectat amb les tanques de publicitat, amb Internet, amb la televisió i les pantalles dels telèfons, o també amb els miralls que puguem tenir a casa. La noia passejarà per racons de Barcelona sense poder sortir del mar.

La seva única sortida tornarà a portar-la al món de la publicitat: podrà sortir de l'aigua en una luxosa piscina, on un got espera el glaçó d'aigua que la noia nua porta des del fons del mar. Després ella tornarà a entrar a l'aigua, presonera d'un món fictici i glamurós del qual físicament no pot escapar.

El vídeo, realitzat acuradament, amaga entre els seus actors artistes de renom com Antoni Abad o Eulàlia Valldosera.