96 petites pantalles componen A Permanent Provisional Situation, un document sobre el cinema palestí mitjançant els testimoniatges de tres dels seus realitzadors exiliats, on apareixen clips de YouTube, de noticiaris gravats de la pantalla, entrevistes i imatges dels llocs i habitants que sofreixen el conflicte bèl·lic. Reflexions sobre un mosaic d'un conflicte territorial, polític i religiós altament mediatitzat des d'un costat, però a si mateix inèdit des de l'altre.

«Seixanta anys després de l'inici d'una situació provisional política que comença a semblar permanent». (Pedro Ortuño)
«Documental és democràcia». (Saeed Taji)

En A Permanent Provisional Situation les diferents estratègies dels documentalistes que s'enfronten al conflicte per aconseguir la veracitat de les seves imatges són dissipades per acumulació. La narració mediàtica del conflicte entre Palestina i Israel és reduïda a un tapís d'imatges, de testimoniatges, tan visuals com auditius. Aquesta història atroç i angoixant es compon mitjançant 96 punts que s'alternen, repeteixen, oposen o es reflecteixen. Els successos inesperats desapareixen al voltant davant la resta. Els testimoniatges i vivències individuals desapareixen davant la força dels impactes. La mirada es mou davant el panell informatiu cap a les simetries especulars els impactes de color, davant les variacions formals, impedint que es mantingui constant en un segment. Un drama que dissol, en definitiva, per la saturació de cròniques sobre ell però que, encara així, posseeix un costat ocult.

Els directors palestins de documentals, Maya Sambar, Osama Qashoo i Saeed Taji narren les seves traumàtiques experiències a l'hora de filmar tant el conflicte, els seus desastres i les històries particulars dels qui ho viuen tant en el costat palestí com en la seva diàspora. Pedro Ortuño combina els testimoniatges a través dels qui han observat d'aprop, estudiat i relatat, així com intercalant glosses de noticiaris, músiques del lloc i moments de tensió bèl·lica com una trama paral·lela i contrapunt al qual s'observa. La veu en off dels testimoniatges té un fons sonor de revoltes, explosions, trets i notícies (reflex de la pantalla), retrats amb veu però sense rostre (o compost pels múltiples rostres) on les seves vivències com a documentalistes del conflicte palestí-israelià donen lloc a una memòria mediàtica de la col·lectivitat. Els seus relats personals concorden en experiències estressants i angoixants en tractar les històries individuals de persones que han sofert, remarcant la importància que occident conegui la seva situació i viceversa perquè les gents de tots dos costats s'entenguin. La precarietat d'infraestructura i distribució obliga als cineastes independents palestins a bolcar els seus relats, amb el caràcter diferenciador de la seva cultura, en internet per tenir una mica de visibilitat.