Una dona, vestida de rigorós negre, passeja per un lluminós espai que sembla pertànyer a una fàbrica o estar en construcció. Un espai neutre, que no proporciona cap informació al desenvolupament del vídeo. Ella parla amb la veu d'altres absents, d'actors en pel·lícules més o menys recognoscibles. A través del seu monòleg s'intueix que busca alguna cosa que no acaba per concretar-se.

El títol d'aquest vídeo: A-phan-ousia és un terme inventat per l'autora a partir de diferents paraules gregues, tres conceptes sense vincular: a —prefix negatiu: a, sense—, pha(n) —parlar, dir (aparèixer, mostrar)— i ousía —essència, substància—. Una reflexió sobre algú que no té la seva pròpia veu i que utilitza la d'uns altres, en aquest cas la de diàlegs de pel·lícules. Per a això mostra a una actriu que parla per boca d'uns altres, la seva veu són veus d'altres actrius i actors de pel·lícules que ella interpreta en playback. L'expressió dels seus monòlegs, que a vegades es desdobleguen en diàlegs, provoca l'aparició de diferents històries (així com imatges d'aquestes pel·lícules en el cap de l'espectador). El verb propi és un found footage d'uns altres i la seva personalitat va variant a través de diferents rols de dona vídua, esposa, filla o amant.

Encara que la seva presència neutra, amb la mateixa roba negra en tots els plànols i recorrent el mateix lloc —un espai interior de formigó il·luminat per llum puntual—, l'actriu abasta diferents registres a través d'una cerca de la frase correcta. Com diu l'expressió: «parla per boca d'uns altres», en el que diu es conforma un criteri i decisions que no li són pròpies. Les seves motivacions poden anar des de la desmemòria fins a la necessitat d'agradar per aconseguir alguna cosa, bé per una necessitat de comprensió, d'inclinació o d'un vincle afectiu o amorós o simplement per una necessitat física. Una segmentació entre les seves emocions, les seves accions i el mateix pensament. Això dóna lloc a un cos sense consciència de si mateix, sense identitat particular, desvalgut davant les influències socials o de la naturalesa, que ha claudicat com a marioneta d'uns altres. Ella abandona la realitat guiada per aquestes veus que van marcant el seu pensament, convertint-la en espectadora de si mateixa d'una manera que ni ella mateixa sembla sospitar. En ser guiada per veus la seva estabilitat es veu amenaçada.

Carlos Trigueros