Abanico rojo és un document, des del punt de vista de 1997, sobre els exiliats en la Unió Soviètica procedents de l'Espanya de la Guerra Civil. Testimoniatges a càmera d'alguns d'aquests «nens» amb més de seixanta anys, que han residit mitja vida fora del seu país enyorat.

«Per això és molt important que feu treball d'acostament entre generacions». (Alejandra Soler Gilabert)

Sense veu en off, ni tan sols la de les preguntes, Pedro Ortuño construeix un retrat generacional a partir de la narració de vivències passades en l'exili i la seva volta, construint una memòria col·lectiva. Nascuts a Espanya, exiliats en la seva infància a la Unió Soviètica, on molts es van casar, van tenir fills..., i tornen al lloc d'origen. Parlen davant la càmera asseguts còmodament, ben sols o amb la seva parella muda, identificant-se pel seu relat particular però coincidint en l'experiència russa de la seva infància, i en alguns fins a la seva edat adulta. Tots confirmen que van ser molt bé tractats, malgrat la Segona Guerra Mundial, i que gairebé tot el seu temps allí van estar estudiant, encara que sempre va estar present la volta al seu país natal.

Persones, de condició, edat i característiques diverses, desplaçats al país d'acolliment per la distància cultural que així mateix va ser la raó de la no plena integració personal a la seva tornada. En aquest documental relaten les seves vivències relatives al treball, societat i cultura d'acolliment, al bon tracte donat per aquest país, i la injustícia aliena a ells d'un exili a tan primerenca edat, vinculant el seu present i futur amb els de tots dos països (molt distanciats políticament durant aquesta època). Pedro Ortuño sincronitza la història recent de tots dos països mitjançant els ancians que van viure entre aquests dos mons, a través de joves (moscovites, bascos i valencians), així com intercalant diverses filmacions d'arxiu, del passat i present, a manera de signe de puntuació i contrapunt dels testimoniatges. Una mirada comparativa entre la cultura russa i l'espanyola (ambdues víctimes d'absolutismes) des de les seves respectives democràcies.