Les obres d’Estíbaliz Sádaba s’entrellacen per la seva coherència temàtica i la repetició d’imatges i elements comuns. En aquest cas, a Acción 5 ens trobem que, com en altres dels seus treballs, l’artista aborda els estereotips de gènere, centrant-se en els habitualment atribuïts a la dona i posant-los en relació amb els rols presents dins del sistema de l’art.

Aquí Sádaba ens presenta un diàleg entre dues dones sense rostre ni identitat. En les propostes de l’artista, l’anonimat dels cossos que apareixen és habitual, i aquí és present tant en les imatges (on les dues dones hi apareixen amagant les faccions rere o dins objectes) com en el text (en el qual les dones són identificades tan sols com a “Mujer A” i “Mujer B”). La seva veu és escrita i no parlada, expressada en diversos fragments de text que s’intercalen amb imatges dels cossos en diverses composicions.

El text combina l’esgotament i crítica davant certes dinàmiques injustes del sistema artístic amb la ironia i humor que caracteritzen, també, les propostes de l’artista.