Document de la performance mecatrònica interactiva del mateix títol, elaborat a partir de diverses representacions de la mateixa en els anys 1999 i 2000. Es tracta d'una particular adaptació de l'Odissea d'Homer, portada per Marcel·lí Antúnez al seu univers visceral de coloristes fantasies cibernètiques; entre el gore i una visió entranyable d'un relat mític (bondadosa fins i tot, tal com es descobreix al final de l'espectacle i d'aquesta documentació audiovisual). Mitjançant un àgil muntatge i recolzant-se en els exuberants components audiovisuals de l'espectacle, aquest vídeo documenta, resumeix i recull els trets i elements principals de la performance original. Marcel·lí es vesteix de nou amb un exoesquelet biomecànic que li permet controlar els restants elements: les imatges de vídeo a manera de ciclorama escènic (animacions digitals i preses en circuit tancat), les intervencions de quatre robots sonors i cinètics en el prosceni, i altres variables pel que fa al so i la il·luminació.

Un programari escrit específicament per a aquesta obra ha possibilitat el control i processament en temps real dels elements prèviament descrits. El títol de l'obra, Afàsia (és a dir, alteració del llenguatge parlat o escrit produïda per una lesió cerebral), remitent d'altra banda a la concepció no-verbal de l'obra, a la seva narrativitat alinea'l i que es decanta per una espècie de muntatge de col·lisions regit per la dramatúrgia interactiva de la performance. Així, a la pàgina web de l'artista, s'apunta que: "El vers original [del poema narratiu d'Homer] és substituït per un ampli dispositiu interactiu que situa a l'espectador enfront de, per exemple, una psicodèlica illa dels lotófags, una Circe en clau de dibuixos animats o les sirenes consumant un ritu orgiàstic."

Com succeeix amb altres obres d'Antúnez, es tracta d'un treball d'equip que en aquest cas va incloure les aportacions d'Alain Wergifosse, Sergi Jordà i Ian Britton en el flanc sonor; de Roland Olbeter per al disseny dels robots, l'exoesquelet-interfície i l'escenografia; de Paco Corachán com coautor de les seqüències animades; de Ramon Rei en el disseny luminotècnic i de l'ortopèdia cibernètica; de Toni Aguilar i S. Jordà referent a la programació interactiva; i d'Andy Davies, Nico Nubiola i Toni Anglada entre els crèdits de producció dels vídeos incidentals.