Un gran espai tancat i blanc, un taller d'artista, al centre un afilador amb la seva motocicleta en marxa, afilant un ganivet gran. L'artista, fora de camp, observa.

«Tinc llogat un espai, com a taller, al barri de Gràcia a Barcelona des de fa deu anys. Un taller com els artistes d'abans, és a dir, com abans que els artistes sortissin a pintar al carrer». (Daniel Chust Peters)

El senyor Ricardo Pérez amb la seva moto, al centre de l'estudi de cheap breitling replica Daniel Chust Peters, aplicant un ganivet a la pedra de moldre, «que girava sense parar, feia un soroll espantós...». Sense corts, ni el·lipsis (més que el tall d'inici i final), fent coincidir a l'espai temps del vídeo amb el de la labor d'afilador que l'autor exhibeix i observa. L'observació voyeur es veu recolzada, a més de per aquesta inexistència de muntatge, per la permanència de la càmera fixa en l'escena imposant la distància del tafaner d'algú treballant en el seu refugi (i que sol realitzar-ho al carrer). Els relats particulars són marginats per la professió, s'és el que es fa, i com a professional l'afilador treballa on tingui ocasió, en aquest cas en el taller d'un artista (on desenvolupen una labor suplementària, servir de model). Una demostració privada de labors, que encara que públiques, se solen realitzar en solitud i abstracció. Sentiments que es mostren per l'absència d'interès del retratat davant la càmera (i en qui li observa). Immòbil, encara que en una acció reiterativa, l'afilador transcorre abstret durant tota la sessió davant la seva labor mecànica, en pausa activa, zen.

La persistència de la imatge comporta a l'espectador una inquietud que es dissol en interès, cerca i passeig pel mínim moviment funcional. Impertorbablement, sona un soroll, el d'afilar, que, així mateix, suggereix al de l'aire comprimit quan s'escapa, un so ambienti monòton però carregat de matisos. La tensió per la persistència fixa d'un mateix plànol és incentivat pel so abrigallant un discurs malenconiós. L'observador, tant l'artista com l'espectador, queda esbalaeixo davant el mínim desenvolupament de l'escena, sense fer gens, abstret.