Dos militars immòbils damunt pedestals, pintats de negre (com soldadets de plàstic) van exercint diferents posis en moments perllongats. Sota la banda sonora generada, suposadament, per un compressor expulsant aire (referent al títol comú d'aquesta sèrie de vídeos: Aire comprimido), o una radial, o un afilador (contaminat per altres vídeos de la sèrie) els soldats van variant sistemàticament i en llargs períodes el seu posi, igual que el viatger i l'arquer, en l'estudi de Daniel Chust Peters.

«Coneixia a artistes als qui se'ls han aparegut personatges en els seus tallers, com el cas de Gustave Courbet l'any 1855, però no se li van aparèixer per la seva tristesa, tot el contrari, pel seu entusiasme i la seva convicció dedicada a la ingenuïtat i així va ser com se li va aparèixer el poble i amics seus mentre ell pintava evocant-los.» (Daniel Chust Peters)

Des del seu taller Daniel Chust Peters explora en el treball transhumant i de carrer. Les estàtues vivents, Yang Wei Xing i Zhang Jun, «treballen vuit hores diàries en les Rambles de Barcelona», congelats per ofici i deixant que el temps, i les persones, segueixin el seu curs davant d'ells. Les seves identitats, malgrat estar constantment exposats a la col·lectivitat urbana, queden anul·lades per l'activitat, sota la subordinació implícita de la professió.

L'acció, o inacció d'aquest vídeo, succeeix en un present continu (amb petites el·lipsis a negre) emmarcat pel principi i el fos a negre de tancament. La fixació neuròtica per l'acció dramàtica davant l'audiovisual queda contrariada davant aquest vídeo on algú fa alguna cosa en un lloc ambigu, una sala d'exposició que resulta ser l'estudi de l'artista. Amb els mínims elements: la persona, que desenvolupa el seu treball al carrer en plena feina, i el taller de l'artista; Chust Peters construeix un quadre que és registrat per la càmera de vídeo. L'exhibició d'aquesta peça, més propera a la instal·lació «screen» que al monitor, genera un espai videogràfic, gairebé artifici, que perllonga la sala d'exhibició, on, al seu torn, la major part de figures que succeeixen estan exposades sobre una peanya, l'estudi de l'artista es converteix en suport i lloc per a l'exhibició de la labor aliena. L'espai de creació de la representació com a espai especular d'exhibició.