A Aire comprimido: Paleta Daniel Chust Peters crea un nou ambient dins del seu estudi de treball a partir de la simple acció d'un paleta tallant un bloc de granit, la pols i soroll que desprèn genera un ensordidor núvol blanc que oculta l'espai i que, impassiblement, observa l'artista.

«En un gest rutinari, mentre verificava les dimensions del meu taller: 142m2 de superfície i 4'25 metres d'altura, la paret central mesura poc més de 13 metres i en el sostre hi ha 18 claraboies...» (Daniel Chust Peters)

Tots els vídeos de la sèrie denominada Aire comprimido, de Chust Peters, presenten una història simple: l'espai (l'estudi de l'artista), la figura (el treballador del carrer) i l'acció (afilar ganivets, fer d'estàtua vivent, tocar un instrument o tallar una vorada). La fisicitat i concreció de l'estudi de l'artista (espai inamovible on grava des d'un punt fix els treballs del carrer) aquesta vegada es dissol en una espessa pols que abasta tot l'espai. Gaspar Milia és qui ho produeix, «un paleta que tallava per la meitat una vorada de la vorera amb el seu radial» ocupant, també l'espai sonor amb un «soroll circular i insuportable de les dents de la serra». La durada de la labor coincideix amb el de visionat, amb el so (soroll) constant de serrar la pedra. La distància des de la qual és observada l'escena produeix un estranyament i reïficació del subjecte retratat, solitari i desprotegit en treballar en terra d'un altre. Qui treballa no mira a l'exterior, a qui observa.

La mirada pública del treballador es trasllada a la sala d'exposicions, la mateixa acció: veure a algú treballar; però, en aquest cas el carrer s'ha traslladat al refugi de l'artista (per a una actuació privada, que finalment serà pública). Així mateix, i a causa de la perllongada expectació d'un plànol fix en el qual algú fa alguna cosa, l'espectador observa, com a través d'una finestra, un instant perllongat, sense pausa, de períodes de treball, oblidant-se de les normes implícites en la contemplació cinematogràfica. Conscient, ineludiblement, del soroll que fa la màquina, ampliat per les condicions de recinte tancat, on l'artista treballa.