Passeig entre mons. Divagant per camins complexos entorn de la llum i la foscor, on la mirada es troba constantment sorpresa i adaptada pel contrast. Entre la ceguesa i la màxima il·luminació. Travessies estretes i tortuoses pels interiors de qualsevol ciutat marroquina on apareixen, amb la mateixa rapidesa que desapareixen, persones i objectes. Un trànsit oscil·lant entre vida i mort en els marges de llars anònimes.

Poema visual basat en els ensenyaments del místic andalusí Ibn Arabi (s.XII) i les seves reflexions sobre Alam al-mizal: món imaginat. Toni Serra es desplaça entre diferents realitats en internar-se en els laberíntics carrerons, estrets i a vegades, amb sostres —per protegir-se de la llum implacable—. No solament agusa els seus sentits visuals sinó que, al mateix temps, gaudeix de la deriva, de la pèrdua, obert al que aparegui. A causa dels diferents ritmes en els quals la llum va apareixent es va introduint durant la travessia un joc d'impressions realçades per la música. Atmosferes i visions del món intermedi com a efecte del viatge a l'interior, tant de la ciutat com de si mateix, on les metàfores revelades li assalten a manera d'ensomnis, aquests moments en els quals Al.lah pren l'ànima dels encara no morts. I, d'aquesta manera, van emergint diferents vides quotidianes, racons i trobades casuals que originen fluctuacions i emocions estranyes, «entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília...». Com si es tractés d'un ritu de pas nu de prejudicis passeja «a través de carrers subterranis i jardins secrets» dipositat en la cinta les troballes. Un document on l'autor es va prodigant per recollits paisatges urbans com a reflex involuntari en un vagar existencial sempre acompanyat per una perspectiva espiritual i profunda. Fluid, però alhora meditabund i acollidor, deixant conversar als intervals.