Si bé en els seus treballs Pedro Ortuño normalment reflecteix realitats properes però poc o gens visibles, en aquesta ocasió la realitat que ens ofereix és l'altra cara de la indústria més gran cinematogràfica en l'àmbit mundial que és Bollywood.

Per a això Ortuño adopta el format documental que ha utilitzat en diverses ocasions, en el qual no s'hi ha narrador, ni preguntes, tan sols se situa la càmera davant la persona prèviament seleccionada, que queda emmarcada en plànols sovint bastant curts.

El film comença en un concorregut carrer d'alguna ciutat de l'Índia, la càmera recull la bullícia del lloc però també l'omnipresència de cartells anunciant pel·lícules, d'estètica sens dubte una mica anacrònica, respecte a la nostra. Amb la càmera es creua un home que transporta sobre el cap una pila de caixes metàl·liques, caixes de pel·lícules, la càmera ho segueix i es fica amb el dins d'un edifici. A partir d'aquí la pel·lícula ens mostra la importància de la indústria cinematogràfica en l'Índia, de les pel·lícules, del seu seguiment per part de la població, dels seus vincles amb la política, de la seva importància en la perpetuació d'uns valors ja caducs fins i tot en la societat índia, o almenys això és el que s'assevera en un moment donat.

A aquest treball Ortuño ens mostra l'altra cara de Bollywood en diversos episodis a partir dels testimoniatges de productors, actors, directors, estudiosos, etc. que van desgranant cadascun dels aspectes que configura la indústria més gran cinematogràfica del món; les raons per les quals tota pel·lícula té escenes musicals, les raons socioeconòmiques del seu pes en la societat, la convivència d'aquest cinema amb el procedent de Hollywood i les relacions que estableix, etc. però també ens mostra els altres cinemes possibles, els altres cinemes existents en l'Índia i molt més vinculats a la societat i a la realitat quotidiana.