Un objecte oposat, el vell àlbum de postals. Un llibre replet d'evocacions visuals i escrites amb la veu en off de l'àvia de l'autora rellegint fragments de les dites escrites. A través de la targeta postal Eugènia Balcells mostra la tradició epistolar recomponent l'esperit de la dona de principis del segle XX.

«Tinc el gust de prendre la ploma per manar-te aquesta postal, la qual espero em contestaràs».

A partir de la memòria, la història del quotidià i l'essencial de la vida, com el són les relacions íntimes, Eugènia Balcells homenatja al missatge personal, que trigava diversos dies a arribar i respondre's, no només com a comunicació a la llunyania sinó com veritable mostra d'afecte. Eugènia Gorina, la mateixa destinatària de les postals (propietària i creadora de l'àlbum), llegeix extractes de les postals col·leccionades. Un collage de textos que descriuen els comportaments protocol·laris d'aquella època sobre diferents imatges de l'àlbum, en el qual es compilen totes les postals subjectes però sense pegar per poder-les revisar i rellegir a qualsevol moment nostàlgic. Cada pàgina nova és una successió de fotografies dels llocs de procedència que amaguen diferents missatges, breus i concisos, recordatoris d'existència i d'estima cap a la destinatària, fins i tot, per matisar dolents entesos o oblits rematats per un "afectuosament". Aquesta lectura, esquitxada de relacions socials i fórmules del protocol epistolar, va recreant un retrat arquetípic de la dona en aquella època. Les maneres i girs del llenguatge remeten a una forma de parlar, des del mutu respecte, en la qual les confidències succeïen entre línies.

A través de la lectura de les cartes, comesa sobre multitud de fotografies i fragments d'escrits, Eugènia Balcells acobla un retrat de la societat d'aquells moments. Una dissertació entorn de la imatge i el seu temps a través de l'espai, la cal·ligrafia, els ornaments i els éssers continguts en elles. Igual que succeeix en molts dels seus treballs durant els anys setanta (com 133, For/Against, Going through languages o Boy meets girl ), Àlbum suposa una gran obra d'arqueologia cultural, ja no sobre el moment en el qual es va realitzar sinó sobre una època anterior. Les imatges (paisatges d'Europa, balnearis i carrers de Barcelona, grups de persones i la grafia de l'escriptura) la música de piano, que rememora el cinema mut, i la manera de parlar de l'àvia de l'autora, incideixen en la sensació d'una cultura aliena a l'actual a causa del pas del temps.