Retrat en vídeo de Alí Salem en totes les seves dimensions, com a refugiat, exiliat i emigrat, com a arquitecte, com a obrer de la construcció, com a ésser humà.

«De venir d'un lloc de no tenir gens en el no-res, a un altre lloc de no tenir gens en l'abundància». (Alí Salem)

Després d'haver estudiat a Espanya, Ali Salem Hamudi Mohamed-Yadih va sofrir de jove, al costat de la seva família, la invasió marroquina del Sàhara, haver participat en la resistència i organització dels Campaments de Refugiats de Tindouf a Algèria, haver estudiat Arquitectura a la Universitat de l'Havana i dissenyat els campaments de refugiats sahrauís, optimitzant-los per a un major aguant a la calor i la sorra, a més d'ajuntaments, escoles, guarderies, hospitals i escoles de formació. En 1999 emigra a Espanya on comença una nova vida en la construcció de peó i paleta a vigilant nocturn d'obres, labor que exerceix en l'actualitat.

Alí Salem és un "multifacetat" retrat d'una persona, com a moltes persones provinents de l'emigració, que ha hagut de fer creu i ratlla, en la seva edat adulta i amb la seva família, per començar de zero al país d'acolliment, on l'experiència i el passat (a no ser delictius) no expliquen. La seva història es troba hàbilment mimetitzada en el tractament visual d'aquest documental: després d'exposar els assoliments arquitectònics, com si es tractés d'un documental promocional, es troba a la persona desemparada davant el teló blau del croma i els utensilis d'enregistrament bevent aigua, a partir d'aquest moment les seves accions i costums són observades tant per una càmera de seguretat com per la proximitat del documentalista. La realitat, aliena al seu passat, li transforma visualment d'arquitecte de moda admirat a disciplinat expatriat fitxat, una manera d'evidenciar, també, els models de representació institucionalitzats pels mitjans de comunicació on cada classe té el seu codi de visual: 3D i croma keys per als destacats, gran angular i vigilància per als humils.