En aquest vídeo Dora Garcia documenta una performance, la que durà a terme un narrador disposat a recitar... «Totes les històries del món». Per a l'enregistrament va seleccionar quaranta de les tres mil que fins ara ha recollit i que poden llegir-se a la web que ha concebut també l'autora i que funciona com a hipertext.

Un individu, que podria ser qualsevol home, d'indumentària neutra, recita infinites narracions. Malgrat lliurar-se a aquest món mental, imaginari... no es prescindeix del cos. L'única imatge en pantalla serà la del narrador, realçant-se la seva «fisicitat» i la seva veu: la seva vocalització, les respiracions, l'agitació dels seus membres a l'espai neutre. Renunciant a evocar amb imatges les narracions, en aquesta peça el poder ho té la paraula, gairebé litúrgica, i la seva capacitat per fabricar ficcions i realitats dobles.

Bucles de temps infinits, vides en la boga realitat-ficció són alguns dels temes que més ha explorat l'artista. Algunes d'aquestes històries tenen tants plecs com l'estructura que les sustenta: «Un home somia tota la seva vida el mateix somni. Fins i tot creu que en realitat està vivint dues vides, la una interrompent l'altra segons dorm o es desperta» obsessions que ressonen a Borges, en la seva cerca del llibre absolut. Escrivia l'escriptor: «No em sembla inversemblant que en alguna lleixa de l'univers hi hagi un llibre total; prec als déus que un home —un solament, encara que sigui, fa mil anys!— ho hagi llegit» I a Whitman: «Aquests són en veritat els pensaments de tots els Homes en tots els llocs i èpoques» (Songs of my Myself)

El vídeo, lluny de ser una obra tancada, no és sinó la ressonància d'un projecte d'essència inacabada, sempre obert, que perviu en el nostre cervell durant llarg temps: «Un home, una dona, recita en veu alta totes les històries del món. Quan hagi acabat, totes les històries, tots els homes i totes les dones, tot el temps i tots els llocs hauran passat pels seus llavis».