Mitjançant un políptic de confessions d'adolescents femenines en YouTube, Florencia Aliberti genera un retrat coral d'una generació a partir de la seva màxima qüestió vital: «Sóc maca?».

En l'actualitat, en moltes joves la formació d'una identitat s'efectua a través d'internet, mitjançant autoretrats en vídeo indaguen, a través de la seva webcam, en els seus dubtes existencials d'ordre físic. Adolescents molt diferents entre si amb una mateixa interrogació dirigida a qualsevol (o a ningú). Una qüestió vital que aparentment els preocupa és: «sóc maca o lletja?», pregunta eternament realitzada encara que canvia la forma. La novetat es troba en els mitjans però la pregunta per la bellesa personal és un condicionant bastant antic. Aquesta gran interrogació es complementa amb posats de perfil i de cos sencer o l'acció de maquillar-se davant la càmera. Totes conclouen el seu missatge demanant que qui vegi el vídeo redacti un comentari sota, donant la seva opinió. La seva consideració de la mateixa bellesa és deixada a la sort d'una votació o linxament públic en la secció de comentaris i els «m'agrada» o no que obtingui el vídeo. D'aquesta manera el concepte de perfecció personal es converteix en un assumpte públic, més enllà del seu entorn social. D'altra banda, inserides entre mitjanes, Aliberti presenta les contrapartides; adolescents sorpreses per aquesta quantitat de vídeos preguntant el mateix. D'aquesta trucada cap a persones anònimes desconegudes es pot entendre que aquestes nenes i noies necessiten una verificació fora de la seva realitat quotidiana, en la qual no confien.

Florencia Aliberti estructura l'exposició dels diferents vídeos a manera de reticle de pantalles donant major grandària a la zona central, amb un màxim de tres, i variant les grandàries en funció del nombre, o veus. D'aquesta manera, i recolzada pel que diuen, crea un soliloqui coral que va enfortint-se en incrementar-se el nombre de pantalles, fins a onze al moment de la qüestió central. L'acció succeeix en un únic plànol, el del rostre de les adolescents i, puntualment, el dels seus cossos exhibint-se semi nus, com a llocs de formació de la subjectivitat davant la incertesa vital. A través d'aquests autoretrats l'autora mostra la formació de les consciències individuals a través de la xarxa.

Carlos Trigueros