Una dansa sobre vídeo en què s'enfronten dos rols, l'escrivent anònim que dictamina i el cos que acata, en un joc de violència ambigua sobre l'observació, submissió i metamorfosi. Composició delicada entre el cos humà i els processos administratius cap a una renovació, amb el rendiment dels programes i processos admetent la inserció xifrada a les polítiques de l'existència.

L'excepcional en aquest vídeo prové de la seva polida fotografia, els processos paral·lels, alentint els moments de tensió (com devorar nombres), les seves diferents superposicions visuals i la relació de sons electrònics.

Aquest vídeo presenta la conjunció de dos actes radicalment oposats, com són l'exploració del cos i la comptabilitat. Amb una fotografia molt cuidada es presenten dues situacions, l'acció de completar llibres d'administració front un nu. L'espai visual és fragmentat en primers plànols i pla detall de tots dos cossos, el buròcrata i el primigeni. A través d'anotacions manuscrites en llibres de balanços, detalls de comptabilitat, de dates, d'horari i ordre, les observacions de l'administrador pendulen entre el diagnòstic mèdic i l'inventari en un procés de catalogar fragments de sensibilitat. Permutacions locals, desplaçaments sobre el mateix punt, desídies i lleugers deliris a través de la incertesa del ser nu davant l'ocultació administrativa, sense cap relació més que l'enfrontament de plànols. Amb un muntatge d'alternances es van detallant posicions, tensions de mà i cos, xifrant i palpant, mentre, sobre la imatge, es reescriuen els càlculs i símbols d'infinit. L'ús emotiu de la il·luminació i la pell, com a suport físic de la cultura contextualitzat a través d'un flux de so, trencat alternativament, incideixen sobre la capacitat de l'home contemporani per assimilar el mestissatge dels codis. No obstant això, ambdues realitats contradictòries funcionen com a complements en un conflicte neuròtic. La incapacitat de quadricular la vida sense que aquesta desaparegui entre les xifres.

Alternant estats de contradicció emotiva, de la cerebral a la sensual, el virus dels signes i l'ordre irromp la pell nua. El cap del *dansant és envaïda per nombres que menja, el cos *infartat de signes adhesius difícils d'esborrar. Al final, un cos programat, descompost en sistematitzacions, malalt. Un cos sense cànon, redissenyat mitjançant signes, davant la presència administrativa, en la seva contingència i inestabilitat, les propietats del perill, sexualitat, por i mort són consumides pels dígits. Una lògica que va més enllà de la carn, discorrent cap a l'ambigüitat total d'identitat, tan física, com a social i particular.