Anitia és l'heroi/heroïna d'aquest vídeo. Construïda a partir de fragments deteriorats de cinema antic lluita contra els atacs de caces bombarders a Bombai barrejant latències i sorolls del cel·luloide amb imatges subliminars de seguretat i mort.

Al dramatisme del pas de pel·lícula davant el projector s'afegeixen les notícies en diferents idiomes sobre un atemptat a Bombai —tretze bombes, dos-cents morts—, per solucionar els problemes està Anitia (nom que significa Gracia), heroïna de les pel·lícules mudes estripades. En un pressentiment constant se succeeixen fotogrames deteriorats fins a arribar a Tarzan. A les imatges en blanc i negre parpellejant i ratjades d'una aventura de la família Tarzan entre els indígenes —amb rescat en el riu inclòs— s'intercalen demostracions de caces de guerra disparant, i en ejecció, que semblen donar al Rei de la Selva. La successió de notícies sonores sobre l'atemptat se li afegeix la cançó Rasputin de Bonnie M i icones sobre seguretat i protecció. Gats morts i imatges satèl·lit d'Espanya, al costat de la cara d'un tigre tanquen amb una fi rotunda però insegur aquest vídeo.

La manera en el qual reutilitza i actualitza el cel·luloide danyat, dotant-ho de nous sentits no innocents, evoca el concepte «derridiano» de «mal d'arxiu» com a arxiu de la violència del poder que precisen de l'experiència primigènia de la memòria. Amalgamant tres drames simultanis en diferents formats —el de Bombai (notícies), la història en la selva (ficció) i els caces (demostració publicitària)— entre les aparicions de Anitia, com a filla dels déus, José Manuel Palmeiro proposa a l'espectador diferents nivells de sentit. La inestabilitat i tensió de les imatges són dissoltes per la música disc per advertir que algú vigila constantment, el tigre.