Els vídeos de Txuspo Poyo sovint retraten un estat psicològic que l'espectador acaba compartint gairebé sense adonar-se, a través de l'ús de la càmera, del muntatge, dels plànols així com de la banda sonora. En Apple Core de la mateixa forma que en la majoria dels seus treballs, no existeix una narració explícita que condueixi a l'espectador entre els personatges i espais, i el que cobra més protagonisme és la recreació d'un estat psicològic.

En aquesta cinta el protagonista en una primera instància és una nena que sembla perseguir el cor d'una poma, que més tard es transforma en una bola que recorre espais en un primer moment domèstic, per després transformar-se en espais hostils, espais aparentment abandonats que podria haver estat un hotel. Se senten els riures, i el recorregut de la bola per sòls, escales, retratant en el seu pas les estades i amagatalls de l'edifici. Stanley Kubrick i sobretot una de les escenes de la seva pel·lícula La Resplendor, en la qual la càmera segueix per darrere el recorregut del nen per la casa amb bicicleta, és un referent inevitable per a l'espectador d'Apple Core.

El recorregut de la bola i la banda sonora condueixen a l'espectador a una espècie d'estat hipnòtic en el qual la possible història, i el final del trajecte emprès per l'objecte perden rellevància.