Basant-se en el llibre de Thomas Kuhn L'estructura de les revolucions científiques (1962) Diego del Pozo elabora un assaig audiovisual explicant senzillament en el que consisteix el canvi de paradigma i com avui dia, davant un capitalisme post fordista, és imperiosament necessari. Partint de Copèrnico i Galileo sobre el canvi de pensament que va traslladar a la Terra de centre de l'Univers a un planeta que orbita entorn del Sol, Diego del Pozo articula un discurs entorn dels avanços científics en dos temps, el de l'investigador i el d'estudiant, que finalment es converteix en expert. Els punts de vista cartogràfics o de les realitats de la física varien en funció del coneixement de la matèria, però aquests són assimilables. Igual que la modificació de la idea de propietat i treball que es va produir durant el temps que va durar la República espanyola en la qual els agricultors, els qui conreaven la terra, es van oposar a l'explotació per part dels cacics. Moments de lucidesa que van ser frustrats amb la Guerra Civil i el seu tràgic desenllaç. Durant la crisi econòmica actual s'han pogut observar fluctuacions que tenen a veure amb els processos de modificació de les idees preestablertes encara que, com bé assenyala Diego del Pou a través de les imatges dels interiors de la Borsa de Madrid, als qui manegen el poder no els interessa la transformació sinó que el seu ideal de variabilitat és que tot romangui tal com està, per al seu benefici. Una reflexió sobre com el progrés, tant de la teoria com de la pràctica social, sorgeix del canvi d'un conjunt de condicionants i contingències que afecten el pensament col·lectiu.
Aprendrer Física és un vídeo assaig, i peça nuclear d'un projecte artístic major construït amb diverses peces, elements i processos. El vídeo assaig planteja la importància de reinterpretar la història, i llegir el present i la seva possible transformació com un exercici de qüestionament de l'experimentat, i de la visió, de Com veiem? Per a què veiem? Qui té el privilegi de manejar diversos punts de vista i per què? Per què hi ha gent que encega uns altres o per què hi ha gent que deliberadament es tapa els ulls? Aborda la problemàtica de la visió a l'hora d'acordar els límits dels territoris i de la seva organització, els límits entre el variable i l'invariable en la imaginació i construcció de futurs.
En el vídeo assaig es fa una connexió entre l'actual crisi econòmica del capitalisme financer, l'estructura de les revolucions científiques, i les experiències col·lectivistes d'Osca i Jaén en l'època de la guerra civil espanyola. Reflexiona sobre les possibilitats i condicions per generar canvis en els paradigmes científics i socials.
En relació a tot el projecte d'Aprender Física aquest vídeo assaig es completa amb una instal·lació de taules de documents i diaporames de col·lectivitats d'Osca i Jaén de la dècada dels anys trenta a Espanya. Els documents són fonamentalment actes dels acords de les assemblees sobiranes de les col·lectivitats de diferents pobles d'Osca i Jaén que van emprendre un procés de col·lectivització de la terra i una nova organització social. La compilació d'aquests documents és fruit d'un procés de recerca i cerca pels diversos arxius com el Centro de Memoria Histórica de Salamanca o el IISG de Ámsterdam (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis) entre molts altres.
I finalment Aprender Física es constitueix també amb els Exercicis per Aprendre Física que suposen la connexió de les temàtiques d'Aprendre Física amb col·lectius, entitats i projectes que estan tractant de generar una economia alternativa sostenible al moment present. Exercicis per Aprendre Física és una plataforma per generar una sèrie de treballs audiovisuals en col·laboració amb diferents col·lectius o entitats que ho desitgin. Aquests col·lectius: Promouen la creació d'economies alternatives amb el desenvolupament d'altres usos i valoracions del temps i del coneixement com a moneda (bancs de temps i coneixement). Activen nous desenvolupaments financers crítics amb les pràctiques de les elits econòmiques hegemòniques. Desenvolupen tot tipus de pràctiques pensades per crear altres usos productius dels espais públics o de negocis privats inserits en espais públics (mercats i places sota supervisió estatal) o fora d'aquests.
Fins avui s'han desenvolupat quatre peces audiovisuals (amb Comunitats, Colectivo Rémora de Valladolid, Coop 57 de Madrid i l'associació Rompe el Círculo de Móstoles), que sempre s'articulen entorn d'una pregunta que Diego del Pou proposa als col·lectius a la qual responen junts mitjançant un exercici audiovisual. El projecte està pensat per seguir produint altres Exercicis amb tots aquells col·lectius, associacions o entitats interessades en relació amb els temes citats.
Càmera: Martiniano Caballieri, Florencia Inés González
Veu: David García Palencia
So: Facundo Devitto
Etalonatge: Paula Morón Ruiz
Producció: Eduardo Galvagni