Existeixen al món professions d'índole diversa, algunes comunes, altres impensables. Aquest vídeo de retrats d'usuaris del metre en diferents ciutats posa al descobert aquelles que són conegudes en la ficció/realitat dels mitjans de comunicació, però ignorades en les nostres trobades quotidianes.

A Archivos Públicos totes les persones són reals; els personatges, ficticis. A partir de la barreja enregistraments del mateix artista amb càmera ocultada als passatgers de diferents metres de diferents ciutats Jacobo Sucari insinua un univers d'especialistes anònims presentant les cares i fitxes d'aquests agents infiltrats. El text, a manera de fitxa policial crea un nou ancoratge en referència a la relació individu/poder.

Les propostes tant de Guy Debord o Hakim Bey així com la introducció de l'heterònim Luther Blissett com a narrador omniscient li permeten generar una trama conspiradora a l'ombra del poder que es desenvolupa en el metre, en l'underground literal. Una trama que enllaça punts distants en una sort de mapa de derives psíquic geogràfiques. La paranoia del poder a l'ombra s'identifica en nomenar als seus artífexs. Qualsevol pot ser un altre sota la seva aparença anònima, només la càmera sembla descobrir i seguir els seus passos.

L'observació amagada de models de comportament neutres del viatger (i la seva identificació inserida amb personatges ficticis), així com, les modificacions del temps de la imatge, la interpel·lació de transicions amb soroll electrònic i el tractament en blanc i negre de la major part del vídeo permeten a Jacobo Sucari desenvolupar un context de vigilància, documentació i tensió fílmica que ens traslladen a les ficcions d'espies. L'àudio que barreja electrònica de ball amb veus àrabs, així com els sorolls electrònics ajuden a relativitzar la imatge i situar-la en un context de vídeo ficció.

Un treball que es pot familiaritzar amb algunes de les propostes ideològiques del col·lectiu 12a visual o del festival barceloní Ovni provinents del ressorgir de les teories situacionistes a principi dels anys noranta. També el mateix context, al tractament d'imatges robades amb càmera en mà de Toni Serra o Joan Leandre, així com les recerques de trames ocultes de Xavier Hurtado.