En un paisatge en blanc i negre alguna cosa s'albira en el mitjà del cel. No podem identificar què és, però veiem que s'està aproximant. Al cap d'una estona, dilucidarem que es tracta d'un avió. Esperarem el soroll eixordador i, definitivament, l'avió passarà per sobre dels nostres caps.

<ausfahrt> ens situa en el moment fatídic quan la gran màquina empetiteix a la resta. Marisa Maza ha filmat diferents avions en el moment d'enlairar i aterrar en diferents aeroports europeus. L'espai físic no importa, ja que el que destaca és la potència de la màquina, la força dels motors capaços d'aixecar tones de metall.

Després d'aquest primer avió, veurem molts més. Cada vegada més pròxims, cada vegada més damunt nostre. Els avions deixaran de ser una cosa individual per a convertir-se en imatges. Gairebé no importarà si hem vist els mateixos avions aterrar o enlairar en repetides ocasions. Marisa Maza se centrarà en el moment de soroll màxim, quan l'avió està precisament damunt nostre. Si amb el primer avió hi havia un moment d'espera, el soroll ara serà sempre excessiu.

El caràcter comercial dels avions, conjuntament amb la seva potència descomunal, portarà a les imatges presents en <ausfahrt> a convertir-se en elements de reflexió sobre el sistema econòmic global, sobre la necessitat del transport així com sobre la importància del poder. Els grans avions es convertiran en fragments d'un sistema que, com els grans avions enlairant i aterrant, és, a més de poderós, una cosa tosca.