Un vídeo que és un joc introspectiu. Amb la mirada del càmera / autor en pausa aparent contempla des de la porta una habitació amb referents paradisíacs mentre s'escolta una música dansi que insinua una situació divertida. Davant la imatge estàtica es van pixelant en funció del ritme diferents seccions, com l'atac d'un virus informàtic que acaba devorant el quadre sencer.

«En cap lloc, en part alguna». (Manel Clot)

Un vídeo inclassificable que barreja intencionadament els gèneres documental, el terror, el videoclip, o per video jockey. Un joc de múltiples filiacions potencials on el resultat és la construcció d'una identitat (oculta després de la càmera) i apuntada mitjançant pistes disposades a l'habitació que són alternativament codificades.

Recorrent precipitadament els carrers nocturns, com escapant angoixat d'una situació l'autor en primera persona, portant la càmera, entra en un portal puja unes escales fins a accedir a una habitació amb el llit en el sòl vestida de lleopard i un gran cartell de platja paradisíaca ocupant tota la paret. La mirada repassa ràpidament i detalladament cada objecte de la cambra. Un panorama de naturaleses mortes que van des del més gai pel cap alt tosc. Després del recorregut la mirada torna fins a la polleguera de la porta on es deté a contemplar insistentment l'interior que va mutant a ritme de la música. (Fins a aquest moment tot succeeix en silenci, de sobte comença a sonar el mega hit d'aquest estiu). Un accés obsessiu que dóna pas a la calma excitada.

El so resulta familiar, un d'aquests temes que al seu moment no paren de sonar matí, tarda, nit en radi i televisió. «Una autentica malson» del eurodance holandès associat amb l'escena gai que va acabar sent banda sonora de la Vuelta ciclista a España de 1997, Up & Down dels Vengaboys. Amb una música i lletra enganxosa a la seva essència sensual contrasta amb la quietud de la mirada que va codificant, en funció del ritme, diferents zones de la imatge. Abstret davant l'escena, sent el so esquitxant les seves sensacions sobre l'entorn.

El vídeo Basado en hechos reales està profundament relacionat amb el seu treball fotogràfic, del mateix títol, que Juan Pablo Ballester va començar en 1997. Una sèrie d'obres sobre la condició de l'individu contemporani, el seu espai, l'estranyesa i les noves relacions personals que emboliquen la fragilitat personal. Una cerca tant de la seguretat com de l'evasió, en aquest cas, a la seva habitació. Però, encara així, Basado en hechos reales és una obra que incita al fet que cadascun tregui les seves pròpies conclusions.