Birds of Paradise té en aparença el caràcter d'un documental sobre l'aspecte específic del cant dels ocells. Al vídeo s'utilitzen les convencions narratives d'aquest gènere, però les imatges que il·lustren el relat són paròdies en les quals diferents dones emulen el trinar dels ocells en apartats com el festeig, l'hàbitat o la defensa territorial.

Birds of Paradise té com a precedents els paral·lelismes que s'han fet des de les arts plàstiques i la literatura entre dona i ocell. En gran part de la mitologia occidental tota dona emancipada i contrària a l'ordre patriarcal tenia alguns atributs d'ocell. Lilith, per exemple, la primera dona d'Adán segons el folklore jueu, el va abandonar per no poder gaudir de completa igualtat. Això la va convertir en un ocell nocturn i dimoni fornicador, la primera vamp. Quan el sexe femení representava l'ordre de coses que el patriarcat volia erradicar es presentava a les dones com monstres. El vídeo és una paròdia en clau documental de la imatge d'aquestes pajaracas que van terroritzar a alguns intel·lectuals i artistes a mediats i finals del segle XIX, quan van sorgir els primers moviments feministes i es va disparar la prostitució. Un tribut a les Liliths, sirenes, harpies, lamias i altres belles feristeles de sexualitat lliure, que un segle i mig després semblen condemnades a continuar lustrant les seves plomes.