El vídeo Bollos mostra una acció muda i senzilla. Al llarg del mateix les artistes es mengen les bambes de nata enfront de la cambra. El joc entre la performativitat llingüística i l'acció performativa representada suposa el punt de partida conceptual de la peça.  La realització en blanc i negre i la mirada directa reforcen una acció que no oculta una intenció clarament subversiva. L'estratègia de reapropiació de termes utilitzats inicialment com a insults, com és el cas de la paraula queer en anglès, es reprodueix també en castellà amb el terme “bollo”.

El desafiament de la confrontació directa subratlla la idea de resposta deliberada enfront d'una paraula que es recolza en una història homofòbica (en aquest cas més explícitament lesbofòbica), rescatada d'aquesta lògica del rebuig i la repulsa a força d'una invocació reiterada. D'altra banda, l'acció d'ingerir la paraula podria transportar-nos a una idea de transformació del llenguatge a través de la seva ingestió. Una paraula que, malgrat la seva accepció patologitzadora, té bon sabor, encara que potser per mitjà del seu repetit consum podria contagiar el mal que promet...