Un aire de malenconiosa tristesa presideix la posada en pantalla. Una illa entre boires, una nit tempestuosa, unes cases limitant amb el mar i les seves boires on la llum és atenuada i els perfils difusos. Branka en basc significa proa. Com a tal, aquesta posició en la navegació s'assembla a mirar i avançar cap endavant, però no és un progrés directe sinó cimbreante per les aigües, una metàfora que atén la reconstrucció d'una memòria comuna després d'un passat traumàtic a causa de diversos tipus de violència política i social. Actiu contra la violència, en aquest vídeo es tracta de mostrar la memòria dels conflictes del passat sense que donin lloc a noves confrontacions, activant les discussions en un pla allunyat del visual. La imatge, tres plans diferents, és utilitzada com a quadre amb un subtil moviment en el qual es fixa la mirada perquè, a través de la banda de so es pugui comprendre una narració construïda a partir del collage de diferents fonts. Utilitza com a mitjà per a accedir a l'espectador una illa on pot dipositar sobre unes boiroses i malenconioses imatges, la seva mirada atenta i absorta mentre que accedeix al seu raciocini a través del conducte auditiu. Moderant diferents testimoniatges acústics aconsegueix que les petjades del passat recent reverberin en la seva memòria i activin el seu discerniment permetent-li contrastar els suggeriments dissonants a través d'una reflexió sobre la realitat del present. Mitjançant aquest reciclatge auditiu de sons aliens modifica el sentit de l'espectador de documentals del preciosisme contemplatiu cap al sonor àmbit social. L'autor es proposa visibilitzar la impossibilitat d'arribar a un final tancat que abasti veraçment la història.