Dos homes estan immersos en una conversa que no podem escoltar, ja que es produeix a través de l'intercanvi de frases escrites en post-its. Són missatges que mai no podrem llegir, ja que els dos personatges els fan cremar. Com en altres peces de García, la comunicació i els obstacles que es fan servir es converteixen en el focus de reflexió de l'obra. Un to específic ens porta a aquest procés de reflexió, sense obligar-nos cap conclusió o avaluació tancada de la pregunta.