Una mare colombiana relata la mort del seu fill, ocorreguda per explosió d'una magrana mentre el nen jugava amb dos amics en una instal·lació militar. El relat de la mare s'estableix com un acte de resistència i identitat; i el seu més que probable repetició l'assembla a un cant. Encara que la mort es fa propietària per moments, la vida sap venjar el que la nega, obcecada, radiant.