Aldarull aplicat: lapses de carn, publicitat, cop de música, espasmes d'ulls, orelles i caps, veus de notícies, petites evolucions epilèptiques, ballarines a tir, fuetades dansi, dones, revoltes de carrer, …patata.

Organitzat mitjançant espasmes, micro repeticions i raions, C.H.A.O.S. resulta d'un xoc nerviós davant les contradiccions simultànies de la informació mediàtica. Com en un atac compulsiu d'ansietat davant un interruptor diferents dicotomies se solapen —desig/odio, positiu/negatiu, violència/plaer, etc.— embullant un embull de referències particulars en una vidriera mental travessada per la negociació dels sentits receptors més enllà de la paraula.

La saturació mediàtica incideix sobre l'individu com una xarxa complexa en la qual qualsevol fragment clau d'informació desapareix i qualsevol banalitat pot convertir-se en centre neuràlgic del discurs. Les fuetades de fragments, en escratxs enfangats d'imatges i sons posen en evidència les fallades dels sistemes personals de pensament mediàtic davant un entorn imperfecte maquillat pel consens social. L'impotent espectador, retallat pels agullons subliminals, és obligat a concentrar-se en un pensament únic: la patata.

Moltes de les claus d'aquest treball apareixen en contrastar-lo amb els vídeos dels seus companys de la 12 visual —agrupació de practicants del vídeo a Barcelona a la fi dels anys 90—. Entre alguns components es va posar de moda el crear corporacions de comunicació d'una sola persona com a crítica a la manipulació econòmica dels mitjans audiovisuals d'aquí la Fundació Zero (Joan Leandre), Em perdo productions (Núria Canal) o Psico Tv (Toni Serra). A partir d'aquest vídeo José Manuel Palmeiro va promoure l'empresa C.H.A.O.S. Macro TR.