Un treball en el qual la seva personal estètica incideix en el desenvolupament de la textura de la imatge per mitjà de fosos, superposicions, sorolls electrònics i alteracions de temps en escratxs (derrapatges dels records). La ressaca de la memòria per les modificacions espai temporals, recuperant-se del Jet-lag d'aquell viatge iniciàtic que va ser l'etapa de “Els llops” i la frustració pels fets històrics del moment. Una reflexió sobre la versemblança i les possibilitats de manipulació, lectura i interpretació dels anomenats “documents” audiovisuals.

“Col·lisions sense títol” és com l'enumeració o classificació de les notes d'un diari. Algunes d'aquestes imatges, o similars, les hem pogut veure en instal·lacions de l'autor (el que ell denomina “seqüències en l'espai”).

En el vídeo apareixen nostàlgies a les pors del passat (com a recaigudes en imatges i sons). Records reciclats de les seves angoixes des de l'edat adulta (“…però els nens són llavors d'adult que encara no han comprès on els ha tocat desenvolupar-se.”) : por a les catàstrofes naturals i polítiques, a la societat, pels fills, per la salut, per la vida. Deixa-vùs de sentiments en deu píndoles. Deu col·lisions en un compte enrere (“on només existeix una com a tal”):

    col·lisió 10: la caida d'un home vista des del seu punt de partida;

    col·lisió 9: formigues voladores peregrinant cap a la llum vistes des d'un ull tancat;

    col·lisió 8: vuit imatges superposades d'un aeroport en el mateix espai, superposant-se moments diferents en amb velocitats diferents (i una hèlix);

    col·lisió 7: hèlix com a obús contra destructor disparant;

    col·lisió 6: perillós lavamiento d'un en un lavabo ou en la mirada que és rentat;

    col·lisió 5: trens xocant virtualment sobre un pont a manera de fotografia vuitcentista;

    col·lisió 4: seguidors envaint un camp d'esport (després de la victòria?);

    col·lisió 3: tres successos continus: la tempesta, la torre de comunicació, el terratrèmol en l'oficina i la mà embenada obrint i tancant-se contínuament.

    col·lisió 2: got d'aigua i nena plorant;

    col·lisió 1: cavalls que cauen i neden, com una estampida amb genetes

Un treball en el qual la seva personal estètica incideix en el desenvolupament de la textura de la imatge per mitjà de fosos, superposicions, sorolls electrònics i alteracions de temps en escratxs, com a derrapatges dels records. Com una ressaca de la memòria per les modificacions espai temporals, recuperant-se del Jet-lag d'aquell viatge iniciàtic i la frustració pels fets històrics del moment. Una reflexió sobre la versemblança i les possibilitats de manipulació, lectura i interpretació dels anomenats “documents” audiovisuals.

“Dispara; tira la primera pedra. Jo no ho faré. (Però no per això deixaré de mostrar les dents quan ho estimi necessari o les circumstàncies m'obliguin).”