Construcciones a escala real 2.0. és un dels treballs més conceptuals de l'artista per a reflexionar sobre les nocions de comunicació i incomunicació en l'àmbit personal i social. El punt de partida és la tensió que origina la falta de comunicació en les societats contemporànies, ja sigui en l'àmbit laboral o en el personal. Els ritmes de producció i consum de les societats del capitalisme avançat, generen un ritme accelerat en el qual la presència física entre les persones va sent substituïda pels contactes virtuals, ficcionalitzant-se cada vegada més la nostra intimitat i la nostra quotidianitat.

La peça juga formalment amb el muntatge i les superposicions de plans, creant metàfores formals que expressin aquesta asfíxia i alienació a la qual acabem confinats després dels processos d'adaptació a les regles del joc imposades per les societats tecnològiques. L'espai que ens envolta acaba sent un lloc asfixiant i trencadís.

Dolores Furió és una de les artistes clau de la generació de creadores espanyoles que des de mitjan 90, encara amb escassos mitjans tècnics, s'endinsen en l'art tecnològic. Peces com a Geografías o Tránsitos resulten imprescindibles en qualsevol antologia del període. La seva aportació al context actual del vídeo espanyol és d'enorme valentia, perquè ha continuat una línia de treball minoritària, però sòlidament donada suport conceptualment. Dolores entén la imatge videogràfica com mig combatiu (anti-televisiu i anti-capitalista), apartant-se del corrent generalitzat que tendeix a l'espectacularització i a la superficialitat cosmètica.