El convent que apareix a Convent actua com a teló de fons, com a protagonista permanent en un treball que planteja una tensió constant entre els diferents elements que apareixen. Lluny de l'aparença afable, i gairebé com fora del temps present d'aquestes edificacions, Sally Gutiérrez ho pobla de moviment i agitació constant.

Els diferents plans i escenes que se succeeixen en aquesta cinta mostren personatges, a vegades sols, a vegades en grup, que es troben en perpetu moviment recorrent diferents estades i parts del convent. Diferents veus en off expliquen a què tenen por, i entre els motius per a sentir por que es donen, es recullen tant aquells abstractes tals com l'infinit, la vida etc. o aquells més mundans i immediats com una intervenció mèdica.

Mentre l'espectador escolta aquestes explicacions, els personatges que apareixen en la pantalla no cessen de moure's pels racons del convent, la qual cosa provoca una dissociació entre text i imatge que comporta una tensió en el treball. I aquest aspecte de tensió es reforça i s'emmascara per ser l'escenari un convent, un espai eclesiàstic símbol de la tranquil·litat, però al seu torn una arquitectura de l'església que ha estat així mateix un símbol de poder econòmic i polític capaç de provocar i exercir pors en la població.