Aquest treball de Badiola que continua aprofundint en el seu interès pels estereotips d'identitat sexual s'elabora a partir d'una frase de l'artista estatunidenca Diane Arbus que diu:"Creative people must deal in secrets" (La gent creativa ha de tractar amb secrets). L'escena principal del metratge està ocupat per un home que retola la sentència sobre una samarreta blanca mentre que de forma paral·lela apareixen imatges de la seva vida quotidiana en els limítrofs de la pantalla, com si aquestes haguessin estat captades a través d'un forat. Aquests espiells ens endinsen a la realitat quotidiana d'aquest personatge (desdoblegat en dues diferents persones) al qual només podem arribar a conèixer pels objectes que li envolten, per la decoració de la seva casa, pels quadres que pengen en les parets, pels llibres que consulta.

Els seus secrets, la seva intimitat ens és revelada en petites dosis, per la qual cosa de sobte la nostra mirada es gira còmplice de la càmera vouyeristica que capta les diferents escenes. La nostra curiositat ens fa àvids observadors dels moments que de forma discontínua se'ns presenten. D'aquesta forma només podem arribar a aventurar sobre la identitat del personatge a través de retalls d'imatges, de fractures en la seva activitat diària. D'aquesta forma Badiola genera una forta crítica a les nocions tancades o unitàries d'identitat, obrint el camp de l'especulatiu a l'ambigüitat dels actes presentats.