Al compàs d'un aspersor, un text explica que és cànon i crisi mentre apareixen números solapant-se, de l'1 al 4 i una guitarra entona dubitativament el Canon en Re mayor sobre un bajo obstinado, de Johann Pachelbel, interpel·lada per una veu dilatada, un udol. Imatges d'una nena, rebent tractament per a les pústules que envaeixen el seu cos, amb clares mostres de dolor. Microfragments del moment de capellà i les expressions de malestar (combinades amb enormes dits paternals) componen un ritme desestructurat però hipnòtic sobre un moment insòlit i inestable en la vida.

En aquest vídeo Francisco Ruiz d'Infant recupera un enregistrament de la seva filla malalta. Un instant de sofriment en la infància retratat en el procés de capellà, moment en el qual es pren conciència del propi cos a partir del dolor, a partir d'una crisi. Un registre audiovisual per a la memòria, per a l'àlbum familiar.

L'ímpetu rítmic visual, basat en un sincopado muntatge vertiginós, recau sobre l'espectador com un sentiment d'angoixa. Una nena plorant, mentre li curen les pústules amb iode és una imatge prou potent; si es trosseja la seva continuïtat i es repeteix frenèticament, en pocs minuts apareix el desassossec. Igualment l'aparença inestable i de fallada electrònica apunta un reseteat, una neteja de memòria involuntària, buits i loops. Com a restes d'exploracions amuntegades, el succés va presentant-se sense conclusió, a manera de fragments circumstancials, però repetint-se en un trencadís tempo de 4/4. Cada fragment redunda en diferents moments de la mateixa situació, com a raions en un disc, arrissant-se els esdeveniments en les seves revisions sobre la infància, durant aquest procés de desfragmentació de la memòria.

Una espiral de violència en imatges i sons, que es transforma en un caos assonant, alterant l'apreciació a través de la reiteració d'elements espontanis. El resultat hipnòtic demanda una resolució del conflicte, de la crisi, una pausa que permeti respirar, buscant la seguretat del silenci.